Passa al contingut principal

Article de Pere Tubert en el Diari de Girona

Escriuré avui sobre el que ha estat l'any 2012, i explicar què esperem del 2013 no és fàcil. En primer lloc ens surt parlar de crisis, corrupció i deutes de l'administració envers les entitats... Tot això és ben cert i ha dificultat molt el treball de qualsevol organització i com no, de la nostra, MIFAS.

Hem d'esmentar també una falta de reivindicació de les entitats que ens hem acostumat a viure a expenses d'aportacions i programes de l'Administració i ens anul·la a l'hora de demanar i exigir el que pertoca als col·lectius o usuaris que pretenem representar. La cosa és especialment greu quan aquestes són agrupacions d'entitats, Federacions, Confederacions, Taules de Representació, gremis, sindicats... que igual que les entitats o associacions també viuen d'aportacions de l'Administració i les seves exigències són quasi de supervivència de sí mateixes.
Un desgavell en les lleis, ens té a tots en confusió sobre les normes que regeixen en qualsevol tema i les informacions del que està en processos d'aprovació ens confonen amb les lleis en vigor. El resultat és una total manca de seguretat. El mateix passa amb el futur del que esperem les persones, el que ahir era una llei estrella que salvaria l'univers, avui està semi derogada i parlem de quatre anys, sense haver-se desenvolupat del tot. Per fer-se una idea, us exposaré dos exemples: un, la supressió de barreres arquitectòniques. En aquests moments, hi ha la Llei Catalana i l'Espanyola i com no, una tercera que fa quasi dos anys que és un projecte de llei per aprovar de la Generalitat. Tot això per accedir als trens d'alta velocitat, no sé si AVE o TGV, mitjançant una plataforma assistida com en els anys setanta del segle passat.
La Llei de la Dependència, aprovada a final de l'any 2006 i entrada en vigor l'1 de gener del 2007, fou la llei estrella del govern espanyol que es va aprovar en campanya electoral i que havia de resoldre el problema de totes les persones amb discapacitat i grans, creadora de llocs de treball, places de Residència, Centres Diürns, nocturns, teleassistència, gran nombre de cuidadors professionals que es donarien d'alta a la Seguretat Social... No sóc exagerat, hi ha molts documents i l'hemeroteca dels diaris que avalen el que dic i van dir molts polítics i partits "el 2010-2011 estaria a la plenitud del seu desenvolupament". Avui està estancada a mitges sense diners, sense acabar de valorar els possibles usuaris, sense data de finalització, i sí amb l'esperança de l'anul·lació de la llei i de fer-ne una altra d'autonòmica que serà la Glòria. El mateix va passar amb la LISMI del 1982, el problema és que d'això ja fa més de 30 anys i molts no tenen memòria, uns per interès polític i altres perquè ja no hi són.
No és el moment de marxar, els que vam néixer fa anys, hem viscut el suficient per haver cobrat en sobre la nòmina, passat la ITV del cotxe, viatjat a la URSS, haver fet la Comunió Solemne amb un vestit nou de sastre... i tot amb factura o sense, sempre pagat amb esforç del treball, aquest que segur que som molts hem de demostrar als joves que no tot està corcat.
És hora que es demani el compliment de les lleis, l'establiment de les normes clares per aplicar-les, la seriositat en els compromisos en el pagament dels programes de l'Administració, el rebuig a tota mena de corrupció, al respecte a les entitats que han estat serioses amb els seus compromisos i no crear-los més burocràcia de la necessària.
Que les agrupacions, entitats, Federacions, Confederacions, Taules de Representació, Gremis, Sindicats, Polítics.... els nomenin en llistes obertes perquè representin els interessos dels usuaris, no canvien de representació entre eleccions, el que fa impossible saber en qualsevol moment qui hi ha en un lloc, les altres qualitats es donen per enteses...
Els Drets i l'esperança, el Dret a la sanitat, a prestacions bàsiques com cadires de rodes o els medicaments entre altres... l' esperança de tenir un treball, a no perdre la feina abans de l'objectiu de la pensió de Jubilació o Invalidesa i haver de dependre d'una pensió no contributiva de 400 euros/mes que no dóna per viure i menys per a una persona amb discapacitat que té més despeses i a vegades sense ni aquesta prestació per no tenir no sé quins requisits.
Ara és moment d'exigir la dignificació de les ajudes pel nostre col·lectiu.
En el que s'ha fet durant l'exercici 2012, s'ha de dir que s'ha sobreviscut, s'ha abaixat en el conjunt, en el nombre total de persones que treballaven en el Grup MIFAS i els programes d'oci i altres que la seva execució no comportava una pèrdua irreparable per l'entitat s'han deixat de fer. La resta, residència, llar residència, centre ocupacional de Riudellots de la Selva, Centre de Dia i de Recursos Pere Llonch de Vilafant, Club de Bàsquet, ajuda a domicili, programa SIRIUS, programa d'integració laboral, acompanyament, oci, centres especials de treball, assistència individualitzada, USAP's, xerrades de sensibilització a les escoles i els instituts i formació per adults, sí que ha tingut continuació, tot i que controlant la despesa.
El 2013, després d'estabilitzar les despeses del passat exercici, esperem endegar de nou una campanya de sensibilització de barreres arquitectòniques, turisme adaptat, oci per a tots, xerrades a les escoles i més activitats a les delegacions i tornar a fer un campus de treball de les Dunes del programa Respir. Potenciar la figura del carnet amic de MIFAS a 20€/any, amb el propòsit no sols d'aconseguir diners per a l'entitat, sinó també arribar les 5.000 persones vinculades a l'entitat entre socis i amics que seria una fita molt important si tenim en compte el nombre d'habitants de les comarques gironines.
El Grup MIFAS volem agrair els que sempre ens han donat suport, sabem que no serà fàcil, nosaltres hi serem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…