Passa al contingut principal

Article de Miquel Fañanàs en el diari El Punt

He seguit amb estupefacció i àdhuc indignació les informacions relacionades amb la intenció de l'Ajuntament de Girona de retirar la concessió de les zones blaves de la ciutat que actualment ostenta MIFAS i adjudicar-la a una altra empresa que segons sembla pagarà un xic més de cànon anual. No importa que l'entitat que presideix amb dedicació i encert des de fa molts anys Pere Tubert es refiï dels ingressos que generen aquestes àrees d'estacionament limitat per impulsar la lloable tasca de donar més i millors serveis als seus associats discapacitats, ja que segons sembla allò que preval en els actuals dirigents municipals és poder rascar algun euro de més encara que sigui a costa dels més desvalguts. També té nassos que l'empresa que ha guanyat la nova concessió i, per tant, tregui la feina a la gent de Mifas sigui de... Madrid! És a dir, molt omplir-se la boca d'independència, de pagar trens especials cap a manifestacions patriòtiques, i a l'hora de comprometre's de debò amb la gent de casa i amb un col·lectiu que és un exemple a seguir d'emprenedoria empresarial i de compromís social, resulta que es prefereix el desconegut de Madrid, a qui se li atorga més puntuació perquè, simplement, paga més. La notícia m'ha sabut molt greu perquè personalment vaig viure en el seu moment les adjudicacions de zones blaves a Mifas, que d'aquesta manera obtenia els recursos econòmics necessaris per endegar els projectes il·lusionadors i de gran rellevància social que tiraven endavant. Probablement d'altres empreses haurien aportat més diners a les arques municipals per aquesta concessió d'estacionaments horaris, però almenys en aquell temps la prioritat no era recaptatòria sinó apostar per Girona i la seva gent, donar suport a projectes que complementessin les iniciatives municipals i servissin per ajudar persones discapacitades, ja fos mitjançant la creació d'una residència adaptada a les seves necessitats, creant circuits urbans adaptats o donant sortides laborals als associats amb l'objectiu compartit de poder gaudir de millors condicions de vida i perquè la ciutadania en el seu conjunt prengués consciència que la desgràcia pot arribar a qualsevol porta i en qualsevol moment. Marginar l'entitat gironina i donar la concessió de les zones blaves de la ciutat a una empresa madrilenya és evident que no ha estat cap error. Amb tot, però, ara l'Ajuntament diu que intentarà compensar Mifas d'alguna manera. Però jo em pregunto: com es pot compensar una cagada d'aital magnitud?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.