
Per tant, és normal que una gran empresa pugui presentar, almenys en teoria, una millor oferta econòmica que una entitat social que limita el seu àmbit d'actuació a les comarques gironines. Un concurs depèn sempre de les prioritats que marqui el plec de condicions. Mifas, en canvi, tenia al seu favor l'experiència i la part tècnica, a més de la funció social que desenvolupa a Girona des de l'any 1979.
Un cop s'han adonat del que suposa per a Mifas la pèrdua d'aquesta gestió, l'Ajuntament, com informava ahir el nostre diari, està buscant alternatives per compensar l'entitat de discapacitats físics. Una de les propostes plantejades seria una subvenció d'uns 500.000 euros per repartir entre l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat. És allò que se'n diu el negoci d'en Met i les cabres. Primer perquè, si es confirma, el cost acabarà superant el suposat benefici de la concessió a Setex. I, segon, perquè un dels grans èxits de Mifas en els últims trenta anys ha sigut la integració laboral dels discapacitats. Recuperar la beneficència per als discapacitats és com retornar al túnel del temps.
Comentaris