Passa al contingut principal

Marita Iglesias ens deixa

A través del Facebook de l'Antonio Centeno m'assabento que avui ens ha deixat Marita Iglesias una de les màximes impulsores del moviment de  Vida Independent a l'estat espanyol.

Puc dir que fa molts anys que la coneixia ja que ella, juntament amb el seu company en Juan José Maraña i en Domingo Dosil varen ser els fundadors de l'actual COGAMI, Confederació Gallega de Discapacitats Físics. La Marita va portar durant molt temps la bona marxa de l'entitat i la seva preparació va impulsar un bon grapat de programes europeus. De fet ella mateixa va ser la representat durant un temps dels discapacitats físics en algunes organitzacions europees. En els darrers temps impulsava amb gran dedicació i eficàcia la vida independent de les persones amb discapacitat física des de la perspectiva d'una acció i combat pels drets de les persones, no tant des de les organitzacions i agrupacions clàssiques que tots coneixem. 

Era un dona avançada al seu temps i segurament no ha pogut veure -lamentablement- el resultat de la seva feina. Penso que la gent amb discapacitat tenim un exemple a seguir i crec que hem de transmetre el nostre màxim agraïment per la feina i la coherència que va marcar durant tota la seva vida. Hem tingut sort de tenir-la amb nosaltres i avui la seva marxa és dolorosa. Tinc molts bon records i sento que una part de tot allò que vàrem treballar podria perdre's. No cal dir que era una dona molt valenta, ho era i molt. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…