Passa al contingut principal

Ple Municipal de Girona d'ahir divendres 14 de febrer; molt brut

El Ple de l'Ajuntament de Girona d'ahir divendres 14 de febrer va ser brut, lleig, trist, molt elèctric i una sessió festivalera de retrets i mals arguments que intentaven justificar una despesa que avui la ciutat de Girona no es pot permetre. A més vàrem veure com queia el Grup Municipal de la CUP després de que l'alcalde i els seus enredessin a Carles Bonaventura (Reagrupament, però dins del grup de la CUP) a sortir-ne, motivat per la discussió de la Col·lecció Santos Torroella. L'Alcalde Carles Puigdemont (Amer, la Selva, 1962) va treure una artilleria poc presentable per guanyar les votacions que en tot moment quedaven empatades ja que el grup municipal del
PSC, IC-V i els dos representats de la CUP votaven en contra d'aquesta adquisició i Convergència i Unió, juntament amb en Palomares (trànsfuga en el seu moment del PPC) hi votaven a favor. Les abstencions del dissident Carles Bonaventura i una molt cridanera Concepció Veray varen permetre que l'Alcalde xutés dues vegades a porteria en el capítol de penals sense porter, marcant i guanyant. Tirava del seu vot de qualitat, maniobra democràtica però poc elegant quan es parlen de tants diners i de compromisos a llarg termini.

La Santos Torroella és una col·lecció que a hores d'ara no en sabem el seu cost. Inicialment l'Alcalde parlava de 3,9 milions, però després va explicar que tenia compromisos enparaulats (cap per escrit i per tant cap de vàlid) finalment i després de posar en escena uns quants tripijocs confusos sembla que el paquet serà immensament més barat. Va arribar a dir que fins i tot hi podríem guanyar diners. En Puigdemont va muntar una parada de retrets a l'oposició argumentant sense cap mena d'èxit les meravelles de tot un programa i estratègia cultural de la ciutat de Girona que ningú ha vist i que no deixa de ser una gran fumarada, un plat més de la política municipal plena de bones intencions allunyada de la realitat d'una ciutat que viu al marge del seu govern local. 

El Ple d'ahir va ser el més lleig que mai he viscut. No només pels resultats, també per l'estil, les males maneres i la poca consideració existent cap a la ciutadania que rebutja clarament aquest projecte, perquè no és cert que suposi en el futur un impuls al turisme, no són certes tampoc les justificacions del govern quan afirmen que tenen compromisos i complicitats per participar en el cost del projecte i tot el que l'envolta. L'estil de dretes radicals d'en Puigdemont s'imposen, es consoliden després d'haver-nos demostrat en altres moments quina és la seva manera de governar Girona; els nyaps com la Zona blava, la pèrdua de MIFAS de la gestió d'aquesta activitat; la compra de contenidors, la incapacitat per negociar amb Madrid les millores i compensacions del Parc Central, el seu total desinterès pel nou 'Hospital Trueta i el que suposaria; la seva total disciplina parlamentària amb el seu partit i en contra de les polítiques que afavoririen Girona, etc. La Col·lecció Santos Torroella s'apunta a la llarga llista de despropòsits de la seva legislatura que caldrà tenir en compte en els propers mesos i especialment durant l'any 2015 que tornarà haver-hi eleccions municipals. Brut, molt brut.

La foto que penjo és de la manifestació que va haver-hi abans del Ple, contraris a l'adquisició de la Col·lecció Santos Torroella, a la plaça del Ví 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.