Ves al contingut principal

Diari de Girona, article de Pere Tubert



L'empresa Barna Porters, SL ha sol·licitat que rectifiqui el meu escrit del passat 12 de desembre del 2013 perquè considera que vulnera el dret fonamental a l'honor i a la imatge de la seva empresa. En cas de no fer-ho, iniciarà accions judicials. A tot això he de dir: Primer, el que es va escriure va ésser respost per l'Ajuntament de Salt, al mateix Diari de Girona que és qui va publicar una nota resum del meu escrit.
Segon, al meu entendre, el sou que Feina Activa oferia era de 849,92€ bruts mensuals per 12 pagues. Altres cercadors de feina com Incorpora no parla de sou però es pot deduir que pel sou mensual de 14 pagues és de 728,50€. Tercer, per a mi, que tinc una edat, el que volem i sol·licitem són mileuristes, és a dir, 1000€ per 14 pagues i una jornada laboral de 35 hores setmanals. Per això eren els convenis, la democràcia i la mare que ho va parir tot. He d'agrair l'oportunitat de tornar a escena, ja que després del que passa amb la zona blava i verda, l'alcalde de Girona i el Sr. Alcalà, un no s'ho podia imaginar d'aquesta alçada.Que l'alcalde Puigdemont és un enganyaencantats i que no té paraula, en sóc testimoni perquè he sigut el primer enganyat. Ara, que se'n foti de tots els gironins, té pebrots...
Les coses s'han de demostrar. El Sr. Alcalà deia en el diari del passat 19 de febrer que no era culpa ni del concessionari ni del fabricant i molt menys de l'Ajuntament que les màquines de parquímetres no acceptessin el pagament en targetes. No si el 24 de novembre també en els mitjans de comunicació va dir que el 2 de gener tot estaria en funcionament. I jo pregunto, no deu ser que el model de màquina no és el més adequat? No deu ser que hi ha estalvi o mala planificació de la inversió? Què passa amb el pagament per mòbil i les 300 places amb sensors, per a quan?
La informació d'això ens la va donar en la Taula de Mobilitat del 27 de gener del 2012, és clar que igualment es parlava d'un carril bici que passava per l'avinguda Jaume I i la pacificació del trànsit del Pont de la Barca amb un sol carril.
Tot parlar, la qüestió és la foto al diari del Sr. Puigdemont i parlar de la cultura amb els diners dels altres.
Sr. Puigdemont, alcalde, vull recordar-te que el 16 d'abril de 2012 vas signar un acord amb el qual et comprometies a buscar alternatives al problema de l'aparcament i la circulació a la zona de l'Hospital Josep Trueta i pel qual l'empresa concessionària de l'aparcament actual -Tadifi SL- reduïa el cànon a CatSalut en 500.000 €. Ara espero que no ens pagui a Mifas amb contenidors d'escombraries de l'Ajuntament, cosa bastant habitual en els afers d'aquest municipi.
És lògic que amb l'assessorament de polítics com el del Sr. Puigdemont que en el Ple de l'Ajuntament del 8 d'abril de 2013 va informar que Giropark no tenia treballadors discapacitats, ara a l'oficina de l'empresa concessionària hi tingui barreres arquitectòniques per accedir-hi tant treballadors, com clients, tampoc seria estrany que als treballadors se'ls modifiqués el sou. I parlant de sou i d'empreses després de molts anys de gestionar l'aparcament de sota vies de Renfe o Adif hi va haver un concurs d'aparcaments per tot Espanya d'Estacions per uns preus que només eren possibles per a les grans empreses, Saba ha guanyat el concurs. En principi tot apuntava que o bé continuàvem gestionant nosaltres l'aparcament o bé ells amb compliment de la normativa laboral subrogaven el personal. De moment els han fet fora i com no podia ser d'altra manera, Mifas empresa petita i gestionada per...
Això sí, els passat desembre el Govern Espanyol aprovava la "Ley General de Derechos Personas Discapacitadads y de Inclusión Social" la qual diu "amparar la iniciativa privada sin ánimo de lucro, prestando una especial atención a las entidades sin ánimo de lucro promovidas por las propias personas con discapacidad, sus familiares..."
En definitiva, el que som Mifas. El que passa que des de qualsevol administració local, autonòmica o estatal es fa el possible perquè el resultat sigui que cada vegada entitats més petites i més pobres. Es perd l'energia de la reivindicació i tenir-ho tot lligat i ben lligat.
Defensar un sou digne que depèn d'un ajuntament "Salt", és denunciable, tot i ésser molt lluny dels 1.000€ que es reivindicaven no fa gaires anys.
Que Tadifi SL rebaixi el cànon a cobrar a 500.000 € a 10 anys que beneficia la salut dels catalans, amb un acord del qual fa ostentació l'alcalde de Girona i aquest s'obliga a canvi a millorar la circulació i a buscar altres alternatives d'aparcament a la zona de l'Hospital Trueta, per després no complir.
Gestionar uns aparcaments sota les vies de Renfe durant molts anys, no solament no dóna cap dret a l'antic gestor empresa "social", sinó que incomplint la normativa legal es fa fora el personal sense el dret a la subrogació, tot això per una empresa multinacional catalana, Saba, que guanya un concurs Estatal a "Fomento".
Visca la democràcia i el suport a les ONG que treballen en el territori i per a les seves persones.
Amb la llibertat que dóna no tenir cap responsabilitat i que no perjudicaré cap entitat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.