Passa al contingut principal

El sarau monàrquic

L'abdicació del Rei d'Espanya posa en evidència la nostra escassa i baixa qualitat democràtica. Aquests dies es pot veure pels mitjans de comunicació que existeix una pitada general per no entrar a debatre segons quines qüestions i per tant no tocar res d'aquestes coses essencials que poden perjudicar a les classes dirigents, que no són només polítiques, econòmiques i socials. La manca de transparència d'alguns temes, d'algunes institucions han provocat que molts ciutadans exigeixin poder decidir quines han de ser les estructures de l'estat on viu. Una monarquia parlamentària és un model que funciona en països de molta tradició democràtica, els nòrdics, Països Baixos i una excepció clara que és el Regne Unit que representa la grandesa d'uns temps passats i que també està a la baixa.

Evidentment hauria d'haver-hi un referèndum tranquil i reposat sobre la possibilitat de que Espanya fos una República. Cap ciutadà pot estar per damunt dels altres, un principi que predomina en tots els països que es consideren democràtics plenament. Ara bé, aquest plantejament s'hauria de fer amb un moment que el país no estigués en hores baixes com ho està ara mateix Espanya, igualment a Catalunya. Amb un índex d'atur com el que tenim i els problemes econòmics que vivim actualment, no es pot dir que ara mateix sigui el millor moment, més que tot per evitar revolucions anteriors que han sovintejat a la nostra història, per cert, cap de bona. Vagi per endavant que la meva opció és merament democràtica i per tant no crec que una monarquia sigui la millor capçalera d'un estat avançat i quan històricament han aportat molt poques coses interessants.

La premsa i qui la dirigeix està rodejada d'alguns personatges que practiquen el papanatisme d'una manera gairebé pornogràfica. Els mitjans públics i molts de privats estan fent un desplegament de l'abdicació del rei i el posterior nomenament del proper Rei d'Espanya d'una manera que és innaceptable. La pèrdua de prestigi de la Corona espanyola ha estat constant en els darrers temps, envoltada per escàndols de corrupció i també per algunes situacions que els ciutadans d'aquest país han considerat la institució monàrquica com a poc seriosa. Que el Rei se'n vagi de safari mig d'amagat amb amistats estranyes i liquidant fauna protegida no té cap justificació. Que existeixi una classe política i social que ho justifiqui encara és més greu. En fi, les coses no són senzilles, però penso que si fóssim un país seriós, madur i sense complexes s'hauria de plantejar el seu futur d'una altra manera. No sé si ho veurem, de ganes no en falten, potser manca trobar el moment; hem de reconèixer que en aquest país sempre ens falta trobar el moment, encertar-la diguem-ne.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.