
Encara estem enmig de l'estiu i ja ha començat la tardor política. Avui l'expresident Pujol ha anunciat que durant 34 anys no ha trobat el moment de declarar que tenia diners a l'estranger, diners en negre, o sigui que no estaven declarats. La noticia està saltant a tots els diaris i han deixat amb un pam de nas a tota la gent que durant anys ha tingut en el President Pujol la seva màxima referència política. És una decepció en tota regla, una ganivetada a Convergència i Unió que és el partit que governa aquest país i que el té pendent d'una tardor que va més enllà de qüestions merament climàtiques. Hi ha mala maror i l'anunci de l'expresident no deixa de ser la primera frustració de molta gent. En vindran més, perquè tot aquest sarau ja no toca ni cap ni peus. Ho lamento francament, perquè és dolent que un país passi d'estar emprenyat a estar decebut, és una fase que empitjora el panorama en general i dona la raó a molta gent que esperava aquests moments en condicions molt més dolentes de les que es preveien. La veritat és que jo desitjava i encara ho desitjo que hi hagi un punt de sentit comú que serveixi per resoldre la situació política, econòmica i financera de Catalunya, i també la social, tot i que aquesta qüestió no hi tinc massa esperança després de veure les formes que gasten els governants actuals; en aquest apartat han fet demostracions que sobrepassen el límit dels ciutadans, especialment en matèria de salut, ensenyament i no cal dir en tot allò que envolten les persones i familiars amb discapacitat. La política de dretes neoliberals que practiquen alguns embolicats amb la bandera catalana i els seus discursos són des del meu punt de vista inacceptables. Ja se'ls veu el llautó i això tot just comença.
Comentaris