Passa al contingut principal

Grup Municipal del PSC a Girona


Avui a les quatre de la tarda hem comparegut la gairebé totalitat del Grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Girona per fer balanç dels tres anys de govern de Convergència i Unió. El format ha estat una roda de premsa que han seguit amb interès els mitjans de la ciutat. La Cap de l'oposició i del Grup Municipal del PSC ha fet un resum de les grans qüestions pendents que no són tractades ni defensades per l'equip de govern, fent un especial menció a l'Hospital Trueta i tot el que envolta aquesta manca d'inversió. Àngel Quintana ha parlat de cultura, de les polèmiques adquisicions de l'Ajuntament com el Fons Santos Torroella i la desdibuixada política cultural que estem vivint a Girona. Xevi Amores ha criticat les absències en qüestions relacionades amb el treball i la formació, amb el poc interès en convocar el Consell Econòmic i Social de Girona. Meli Barbero ha fet un repàs a la pèrdua de capital humà i de les males pràctiques pel que fa a concursos municipals, on entitats que treballen en la integració de col·lectius amb especials dificultats han anat perdent oportunitats en les que tenen relació amb l'Ajuntament. La meva part ha estat el tractament de la mobilitat, la nostra col·laboració en que tiri endavant el Pla Municipal de Mobilitat i que les qüestions relacionades amb l'Alta Velocitat i amb la poca capacitat de negociació del Govern Municipal en temes que depenen del Ministeri de Foment i també amb la Generalitat de Catalunya. Hem parlat també de la neteja de la ciutat i de la situació que provoquen els nous contenidors, que per ser nous, no són precisament millors.

Ens han preguntat per l'abandonament de Glòria Plana del Grup, situació que hem lamentat tots, i que hauríem preferit que hagués continuat formant-ne part fins el final de legislatura. Els representants de la premsa han fet diverses preguntes relacionades amb la nova candidata Sílvia Paneque sorgida de les primàries d'aquest darrer cap de setmana al PSC i si això suposava canviar la portaveu del grup. En aquest sentit no hi ha cap novetat, donat que Pia Bosch és la que va encapçalar la llista del PSC fins el 26 de maig del 2015 i així ha de ser, situació que ha estat ratificada per la totalitat dels membres del Grup Municipal del PSC.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…