Passa al contingut principal

Folkloritzar les obligacions de l'estat



La senyora Carmen Martínez té 85 anys, és de Madrid i aquesta setmana ha estat una de les protagonistes de la setmana quan ha sortit als diaris perquè la feien fora de casa seva, per contraure un deute de 40.000 euros; un aval al seu fill gran que s'ha desentés de la situació. La premsa ha saltat i les escenes retratades eren lamentables. Certament la situació ha estat una vergonya i personalment he quedat molt sorprès quan la gent veu com un fet fantàstic que la plantilla del Rayo Vallecano, o sigui els seus jugadors, es facin càrrec d'un lloguer fins que l'administració pública doni una solució al cas. Suposo que cal agraïr als jugadors d'aquest equip el gest, de fet, són jugadors que fins fa poc havien tingut problemes per cobrar la nòmina, però el més sorprenent és que la gent quedi convençuda i satisfeta del final d'aquesta història, sense que en cap moment els responsables públics hagin fet absolutament res. No sé com dir-ho. Penso que hem entrat en un estat de pietat tirant a un cinisme molt difícil de superar. L'estat del benestar que tant es posen a la boca alguns polítics és fastigós i l'encantament de la ciutadania ho permet sense cap problema. Si això continua així, estem a poc temps de veure com apadrinem minusvàlids, pobres, menjadors escolars, medicaments i altres situacions que l'administració pública -també la catalana- ha decidit folkloritzar. Vostès perdonin, però això és una merda. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.