Ves al contingut principal

L'escapada i la mirada


M'escapo uns dies de Girona -aprofitant Fires- Anant en cadira de rodes pels carrers de la ciutat aquesta setmana de festes és complicat. Has de mirar que de no caure, de no passar per llocs difícils, carregats de gent, i amb la cridòria habitual dels llocs on hi ha gran concurrència. No sóc gaire de Fires ni d'actes d'aquest tipus, allà on hi ha molta gent m'hi ofego una mica, de manera que he fugit i m'he arribat fins a Madrid, cosa que faig un parell o tres de vegades l'any. Hi tinc moltes vinculacions i més enllà de la fanfàrries polítiques hi necessito fer un tomb de tant en tant. Les grans ciutats serveixen per anar amunt i avall sense anar enlloc, mirar des d'una cantonada qualsevol com passa la tarda o el mig matí davant d'un mateix sense haver-hi de fer res. Tenen -en general- aquest encant que les petites ciutats o mitjanes -el cas de Girona- no s'hi dóna. Observo també a Madrid que la crisi no s'ha acabat, encara que hi hagi un grapat d'altaveus que ho pregonin. Veig com mai que tot està en venda, que els negocis tanquen persianes i que les noves economies deixen immenses torres d'oficines buides esperant que algú s'animi a ocupar-les amb ofertes que no s'havien vist mai. Al anar-hi en cotxe i passar per la carretera nacional hi comprovo que una de cada tres benzineres estan tancades i també desenes de bars i hostals que hi havia a peu de carretera han fet figa. No sé si l'economia millora, jo penso que no massa, està tot molt desangelat i al igual que Girona, Madrid representava com gairebé cap altra lloc, una societat de classe mitjana que comença a fer cara de pobre, esquinçant tot el que poden, igual que aquí. Són ciutats cares que hi viu gent que ja no pot pagar el seu preu. En fi, són les meves impressions, que lògicament no tenen més transcendència d'allà on arriba la meva mirada. Ja ho anirem veien.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…