Passa al contingut principal

Seguim treballant per Girona


L'espai socialista català viu de forma molt aguda el debat sobre el futur polític de Catalunya. Les diverses tradicions del socialisme, amb diferents sensibilitats nacionals, van unir-se per crear el PSC i evitar la divisió de les classes populars del país en dues comunitats, separades per raó de llengua i d'adscripció identitària. És públic i notori, però, que darrerament hi ha hagut un progressiu deteriorament de la unitat socialista a tot Catalunya fruit, bàsicament, del canvi de rumb del "nou PSC". Especialment en els darrers dos anys, en les diverses cruïlles en què la política i la societat catalana han hagut de prendre decisions, una part rellevant dels votants, simpatitzants, militants i càrrecs públics socialistes s'han sentit molt allunyats dels camins escollits pel PSC. 
Molts socialistes catalans, compromesos amb el llegat que ens deixaren Pallach, Reventós i tants d'altres que vingueren després, hem discrepat progressivament de la línia política presa pel "nou PSC", i ho hem fet amb respecte i honestedat. El que hem trobat per resposta, però, sota el "millor pocs però ben avinguts", ha estat la idea que al PSC hi sobrava gent, en una incomprensible voluntat d'empetitiment i de pèrdua de la pluralitat que havia portat al socialisme català a governar la Generalitat, molts Ajuntaments, i a participar també dels diversos governs progressistes de l'Estat. 
Davant d'aquesta manca de pluralitat, de la pèrdua de vocació majoritària del PSC, que té com a paisatge de fons el canvi d'uns postulats polítics que no compartim; hem estat molts socialistes d'arreu del territori els que ens hem allunyat del PSC, molts d'ells amb responsabilitats municipals, com nosaltres. A cada un dels Ajuntaments en què aquesta situació s'està produint, les reaccions són diverses. A Girona s'ha decidit que no podem seguir dins del grup municipal fins al maig, i per tant, hem acatat aquesta decisió. 
Passem, per tant, a ser regidors no adscrits, però no deixarem de treballar pels objectius amb què ens vàrem presentar a les darreres eleccions. El nostre programa segueix essent la nostra guia d'acció, com ho ha estat en els darrers tres anys i mig, per les 8 persones que hem ocupat els 7 escons socialistes. Tots, del primer al darrer, hem treballat amb fidelitat als valors socials i de progrés i hem intentat que la nostra feina es veiés reflectida tant a nivell institucional, d'impuls i control de l'equip de govern, com a nivell de carrer i de presència als barris. Estem segurs de que això continuarà essent així i que, per tant, coincidirem la majoria de les vegades amb la regidora que queda al grup i amb la que ja era no adscrita. La nostra mà continua, en aquest sentit, totalment estesa a la cooperació. 
Hem escollit, doncs, la que creiem que és la opció menys dolenta per a l'Ajuntament i per a la ciutadania que ens va votar. La institució es veuria degradada si deixessin l'acta cinc regidors de cop a pocs mesos de la finalització del mandat. Això debilitaria encara més les tasques d'oposició que ja es veuran mermades per la decisió que ha pres el PSC, de deixar el que era el principal grup de l'oposició amb un sol regidor, de set a un. I creiem també que un sol regidor no es pot atorgar la representació exclusiva de les 7.500 persones que ens van donar la seva confiança fa tres anys i mig. Per ser fidels a la representativitat real que va sorgir del mandat de les darreres eleccions municipals, doncs, seguirem treballant per Girona com a no adscrits. Perquè l'Ajuntament és propietat dels ciutadans i no de les cúpules dels partits polítics, i perquè ens sentim lligats al mandat democràtic de quatre anys i al programa electoral amb el qual ens vam presentar. 
Nosaltres 5, a més, seguirem treballant conjuntament, amb lògica grupal, per defensar aquest contracte democràtic de quatre anys. Vam presentar-nos a les eleccions fa tres anys i mig recollint la tradició de més de 30 anys de grups socialistes que han estat liderats per Quim Nadal i Anna Pagans. Els quals, per cert, els agraïm -a ells i un total de 21 exregidors socialistes del consistori- el suport que han decidit donar-nos en la decisió que hem pres. Aquesta tradició de més de trenta anys de governs socialistes passa per la defensa d'un model de ciutat econòmicament dinàmica i socialment justa. Aquest ha estat i aquest continuarà essent el nostre nord d'aquí fins al 24 de maig de 2015. Treballant per la ciutat, com venim fent fins ara. No sabríem fer altra cosa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…