Passa al contingut principal

Tren d'Olot, fotografia desconeguda


En el Racó d'en Bacus a les Planes (bar que hi ha al peu del carril bici) hi veig aquesta foto. M'han dit que era d'una veïna que els va passar els negatius i d'aquesta manera varen poder fer una ampliació. És del Tren d'Olot, al seu pas per l'estació de les Planes. Sembla ser que correspon al darrer viatge que va fer la màquina de fum, que anava en direcció a Olot. Un ram de flors que porta la màquina ho indicaria. Si és així és una fotografia del 15 de juliol de 1969 data que es va tancar el servei, gestionat per l'empresa pública FEVE. Hi ha una gran passió per les fotografies del Tren a les Planes, aquesta era desconeguda i té el seu encant.

Comentaris

Amadeu Parera ha dit…
Efectivament aquest tren és el darrer vapor que va circular. Més tard ho va fer un automotor com a darrer viatge oficial. El ram de flors el va posar l'esposa d'en Manolo Maristany, segons explica i es veu a les fotografies del seu llibre "Carrilets de España y Portugal". També explica que en arribar a Les Planes (és a dir pocs minuts després de prendre's aquesta fotografia), el cap d'estació va arrancar les flors de la màquina, dient que tenia de complir les ordres de no autoritzar qualsevol manifestació de dol. Segons es dedueix de les explicacions que en Maristany dóna en el llibre, el tren va circular "un assolellat dilluns", per tant devia ser el tren setmanal que circulava coincidint amb el mercat setmanal d'Olot, sent el darrer tren de vapor en circular a la línia abans del dia de la clausura, el 16 de Juliol de 1969.
Amadeu Parera ha dit…
Efectivament aquest tren és el darrer vapor que va circular. Més tard ho va fer un automotor com a darrer viatge oficial. El ram de flors el va posar l'esposa d'en Manolo Maristany, segons explica i es veu a les fotografies del seu llibre "Carrilets de España y Portugal". També explica que en arribar a Les Planes (és a dir pocs minuts després de prendre's aquesta fotografia), el cap d'estació va arrancar les flors de la màquina, dient que tenia de complir les ordres de no autoritzar qualsevol manifestació de dol. Segons es dedueix de les explicacions que en Maristany dóna en el llibre, el tren va circular "un assolellat dilluns", per tant devia ser el tren setmanal que circulava coincidint amb el mercat setmanal d'Olot, sent el darrer tren de vapor en circular a la línia abans del dia de la clausura, el 16 de Juliol de 1969.
Amadeu, moltes gràcies. Quan trobo alguna cosa del Tren d'Olot ho penjo en aquest bloc. Sóc originari de les Planes d'Hostoles i quan van treure el tren jo només tenia 3 anys, prop de 4. El recordo vagament, però tothom en parlava (ningú hi anava) i el trobava a faltar. Gràcies per la teva aportació.

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…