Passa al contingut principal

Ajuntament de Girona, decisions estranyes



Fa dos anys que l'empresa Setex-Aparki, S.A. gestiona la zona blava i verda de la ciutat de Girona. Va guanyar un concurs de manera -des del meu punt de vista- estranya i força inexplicable. Tot això en el mateix moment que el govern de la ciutat de Girona presumia de treballar de forma conjunta i responsable amb el tercer sector. Cal recordar que abans, aquest servei, el gestionava MIFAS a través d'un Centre Especial de Treball, denominat Giropark, S.A; empresa que és el 100 per 100 de la Fundació MIFAS. Aquí no explicaré què fa la Fundació MIFAS i el servei que presta a Girona, tothom coneix la seva feina i la reconeix com a molt important.

Tot això ho escric, perquè l'Ajuntament de Girona anuncia que vol municipalitzar les zones blaves i verdes, després que l'empresa que ho gestiona actualment no doni compliment a no sé quin requisit; sembla que hi ha diferències en els processos d'amortització de maquinària i que l'Ajuntament no autoritza la pròrroga que estava establerta en el concurs, de dos anys més. No ho entenc. Tampoc entenc el que vol fer ara mateix l'Ajuntament de Girona. Pretén municipalitzar el servei, al·legant que d'aquesta manera no s'haurà de pagar IVA i no sé què més. Un rampell de patriotisme fiscal els ha invadit sobtadament. Suposem que també l'Ajuntament assumirà tot el personal que està prestant el servei, no sé tampoc de quina manera. Tot és una mica estrany. 

Estrany, sí. Més que tot perquè l'any passat i després de llargues sessions de treball, l'Ajuntament de Girona va aprovar un protocol d'actuació pel qual es donava suport a les entitats del tercer sector, de manera que tinguessin una especial preferència a l'hora de gestionar temes de caràcter municipal. Tothom hi va donar suport, tots els grups, el meu (jo en aquell moment era regidor de l'Ajuntament de Girona) també, a més de forma molt contundent. 

El proper 14 de desembre en un Ple Ordinari, l'Ajuntament de Girona aprovarà (previsiblement) la municipalització de les zones blaves i verdes de Girona. S'ho quedaran ells directament i diuen que comptaran amb el tercer sector d'ara en endavant. La veritat, no ho entenc. Tinc la sensació que la baixa forma política del govern municipal ha permès que alguns tècnics de l'Ajuntament de la ciutat tinguin més pes que els propis responsables polítics, persones que han estat elegides per la ciutadania. És una sensació que s'està confirmant. No entenc l'actitud de Joan Alcalà, tampoc d'altres regidors del govern municipal i no cal dir la postura del propi Alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont. Caldrà que s'expliquin una mica més i força millor. --Què i a qui defensen? --Què suposa municipalitzar tot això? Per a què aprovem propostes amb grans compromisos amb el tercer sector de la ciutat i després passar d'ells? 

Tot aquest procès és una llufa. Acabarà costant molts diners a la ciutat. Llegeixo que Setex demandarà a l'Ajuntament de Girona. La plantilla municipal creixerà amb 17 persones més, ignoro les condicions i les categories. El tercer sector queda sense poder gestionar un servei que havia tingut i amb un sarró ple de promeses que no serveixen de res. No hi veig que ningú hi guanyi res. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…