Passa al contingut principal

Un AVE de 47.000 milions


Aquesta és la xarxa d'AVE a finals de l'any 2014. La inversió total és de 47.000 milions d'Euros i el primer que s'ha de tenir present és que això no és rendible. Madrid, Barcelona, València i Sevilla són les úniques estacions que tenen sentit si valorem únicament el número de passatgers. La resta van pujant i encara és d'hora per treure'n conclusions. En el diari EL PAÍS, la seva versió digital hi ha un article que així ho explica. És el resum d'un informe que ha fet el Tribunal de Comptes d'Espanya  fent una forta crítica per algunes de les inversions fetes en llocs que difícilment tenen sentit. 

Hi ha algunes estacions que veuen molts pocs passatgers al dia, fins i tot alguna que només hi pugen 6 persones durant tota una jornada. No s'entén l'existència d'estacions a Tardienta (Osca), la mateixa capital Osca, Puente Genil (Granada), Requena-Utiel (València) i d'altres capitals com Segòvia i Guadalajara-Yepes. L'estat espanyol ha prioritzat el programa d'AVE durant un grapat d'anys, independentment del color polític que hagi governat en cada moment. La megalomania encara existeix i amb molta força, donat que s'està ampliant a destinacions que difícilment seran millors de les que em refereixo en aquest paràgraf. L'Alta Velocitat Espanyola ha estat consorciada amb diners de la Unió Europea i ha aconseguitt que les grans constructores siguin les que més facturen en tot el món. Tot això al mateix temps que l'economia espanyola té més d'un 20 per cent d'atur, arribant en alguns moments al 24 per cent i amb un dèficit públic que ja supera el 100 per cent del PIB. Estem en l'error, però convençuts! Cal suposar que algun dia s'haurà d'explicar tot aquest guirigall pressupostari, de pèrdues i de mala gestió econòmica; a càrrec -com sempre- dels contribuents, un més que altres, evidentment. I no parlo del Túnel del Perthus, una llufa financera que Espanya ha permès i que una estona d'aquestes s'haurà de rescatar, com d'altres coses, com el magatzem de gas aquell davant de les costes de Castelló de la Plana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…