Ves al contingut principal

La barca convergent



Convergència era un partit que va néixer per navegar dins de l'estat espanyol. L'idea era fer-se valer, de manera que la cultura catalana i Catalunya tingués el seu pes. La tendència general era que no hi havia una tendència general. Més tard varen fer-se liberals, després també varen rascar la socialdemocràcia i al final va ser un partit més de dretes, semblant al germà basc, el PNB. La dreta catalana ha de tenir el seu espai i Convergència estava bé en aquest espai dretà. Una dreta solvent, sense complicacions que hi cabia tothom. Una dreta més de l'estil europeu que la diferenciava clarament dels estils més cafres de la dreta espanyola, que sempre ha estat rància. A Espanya mai han tingut una dreta massa intel·ligent i això es nota molt, sobretot l'experiència viscuda en els darrers anys. A dins de Convergència hi hagut de tot. Gent molt bona, gent bona i gent normal i corrent, tot i que darrerament hi ha predominat un grapat de gent bastant fluixa; segurament una llàstima.

Aquest cap de setmana han decidit matar al partit perquè els seus dirigents antics ja són morts -políticament parlant- i la seva herència és una calamitat. Cada casa té les seves desgràcies i Convergència no és cap excepció. A l'enterrament no hi era Pujol. El mestre de cerimònies era l'Artur Mas que ja no és president, però vol tornar-ho a ser. Per fer-ho, ha parlat de cares noves, de noms nous i de lletres noves, entenent que ell també compleix tots aquests requisits. Algú hauria de dir-li que no és el capità més idoni per a la nova barca que agafa el camí d'anar a Ítaca (ho ha dit ell); bàsicament perquè quan hi ha tempesta no convé fer transbord al mig del mar. Hi ha un clar risc de naufragi.

La nova Convergència ha de resoldre alguns problemes interns abans de resoldre els del país que vol governar. El que han de decidir no és el nom, sinó el que són i el que volen ser. I hem d'admetre que Convergència va tenir èxit perquè no era res i ho era tot. Ara volen ser alguna cosa diferent i aquest és el veritable problema. Ja ho veurem. No sabem si aquest cap de setmana seran capaços de veure que sense una ideologia clarament definida navegaven bé; necessiten redefinir algunes actituds, però una de les més importants és treure's els pirates de sobre, sobretot si els camins que es volen fer són en forma de milles nàutiques i fer-les sense escales. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.