Passa al contingut principal

Teresa May




L'altra gran llufa de l'any ha estat el referèndum dels britànics, amb la decisió final i desencertada de sortir de la Unió Europea. Portem un 2016 políticament horrible i els anglesos -que no els escocesos- hi han contribuït a la seva manera. Ara la PM britànica és Teresa May i semblava una senyora moderada, però aquesta setmana s'ha despentinat i amb la boca oberta ha començat a dir el què pensava. La May està criminalitzant la immigració de tots els problemes que té el seu país. És una tàctica que funciona uns dies, unes setmanes, però que té repercussions a llarg termini. És una mostra de la falta d'intel·ligència política de la dreta anglesa, una dreta que fins ara era diferent a la resta de dretes europees. Han pujat ràpidament al carruatge de les demagògies i els és igual fer mal a totes bandes. El Regne Unit sempre ha estat un país lliberal, amb una economia lliberal i progressista que ha permès ser l'epicentre mundial de molts conceptes. La por anglesa a la unificació europea sempre ha estat a l'ordre del dia, però mai havien baixat als miserables suburbis de la paraula fàcil i enganxosa, al mateix temps que falsa. 

El Regne Unit sempre ha estat en primera fila perquè la seva economia i el seu saber fer ha estat oberta a tota mena de cultures, europees i de la resta del món. Aquesta tancada de porta que protagonitza la Teresa May és un gir intolerable que la resta d'Europa haurà de prendre'n nota. Poden sortir la Unió Europea, fins aquí cap problema, però no poden quedar-se en polítiques econòmiques lliberals a tota màquina sense admetre un mínim de condicions, humanes i humanitàries les primeres. Teresa May fa una cosa que mai hauria fet la seva admirada Thatcher, ella mai hauria marxat de la Unió, de cap manera. Per poder decidir les principals polítiques del món és convenient ser-hi present, no marxar-ne. La Unió Europea, amb tots els seus defectes i virtuts és un projecte que val la pena, no tant com està ara, però per fer-la una mica millor convé quedar-s'hi i treballar una mica per canviar-la. En fi, mal moment per fer política, més que tot perquè hi ha una gran absència de gent amb un mínim de categoria i de mirades cap al futur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.