Passa al contingut principal

2017


No sabem com anirà l'any 2017,  n'hi ha que diuen que pitjor que el 2016 no és possible, considerant aquest any que tanquem com de molt dolent. No ho sé. Segurament això va a la carta de cadascú i tot el que té al seu voltant. Jo crec que 2016 ha estat un any que havia de ser bo i no ho ha sigut. En tots els àmbits. La recuperació econòmica sembla que agafa un bon camí, però també conec gent molt tocada que no veu cap camí de sortida. La part política està també en hores baixes. El President Puigdemont va deixar de ser Alcalde de Girona per ser el màxim representant de Catalunya, però les coses, després d'aquest any estan allà mateix. Jo diria que ell és l'únic que s'ha mogut. El procés està enquistat i en fase avorrida, exceptuant a la gent de la CUP que l'enreda cada dia, perjudicant-lo seriosament. Els catalans tenim ganes de país, però no sé massa bé si volem un país que estigui governat per persones que ens munten un numeret diari. Potser cal anar més a poc a poc i de forma més seriosa, seguint l'estil d'en Junqueras que ha optat per un paper més prudent i segurament més eficaç. A Madrid les coses, des del meu punt de vista, també estan allà mateix. Potser això de no tenir govern durant gairebé un any ha tingut la seva gràcia, ara ja tornen estar al volant de la situació i la veritat és que no veig que siguin capaços d'afrontar la situació catalana d'una manera seriosa. No sabem si els saraus judicials portaran a un carrer sense sortida, però per a ningú. Hi ha el risc que tothom s'hi quedi enganxat, sense poder-ne sortir. 

El 2017 serà l'any o no serà. Aquí diuen que hi haurà referèndum i allà de moment no diuen res. Aquests dies fins i tot el silenci i una certa quietud fa pensar que algú està pensant alguna cosa. Un forat de sortida per uns i altres és la millor opció, però jo no hi veig cap solució de forma immediata. Potser hi haurà alguna sorpresa. Avui escoltava per la ràdio que alguns estan mirant del tort i del revés l'article 152.2 de la Constitució per veure si passaria alguna forma de votació que deixés a uns i altres més o menys satisfets. El que ho deia encerta sovint algunes coses d'aquestes, sobretot després de veure en algunes enquestes que la resta de l'estat hi ha un percentatge considerable de ciutadans que no veurien tant malament això de fer un referèndum. El tema català no pot ser un problema etern i per tant s'ha de resoldre tard o d'hora.

Finalment l'any 16 ha estat l'any de Trump. Era com una bufetada que veiem venir però que ningú es creia. La bufetada ja la tenim aquí, el dia 20 de gener pren possessió. Encara no és President i de moment cada dia hi diu la seva. No massa res de bo. Caldrà veure de què va aquest senyor, però em penso que tindrà al món entretingut. Vull comentar també la preocupació que tinc envers Europa que aquest any ha rebut moltes garrotades. Europa és un projecte bàsicament de pau i en hores baixes aquests projectes són febles. Aquí sí que s'hauria de fer un esforç per combatre l'antieuropeisme, més que tot perquè si Europa cau, estarem perduts molt de temps. Convenen llibres d'història i una mica de sentit comú, més o menys com en tot, però Europa hauríem de treballar-ho amb una mica més d'entusiasme. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…