RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra.
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presió de la gent, dels usuaris. No ha existit mai una estratègia per arreglar estacions, treure escales, posar ascensors, gent preparada que ajudi a l'altra gent que té problemes de mobilitat. Això només està solventat en el cas dels AVE que són de mitja distància i de llarg recorregut, l'AVE és el seu producte estrella, la resta de serveis estan estrellats. Intolerable. És una forma de discriminar sense dir-ho, de forma involuntària i amb la lletra petita. És una demostració també de la seva absoluta incompetència planificadora, sobretot tractant-se d'una empresa que inverteix milers de milions en obres noves i no tant noves. RENFE i ADIF són dues perles de l'economia que impedeixen que l'economia creixi; són dues empreses al servei de les persones que passen diàriament de les persones i que tenen un grapat de directius que no serveixen ni per quadrar els comptes després que tots els ciutadans els subvencionem amb quantitats ingents de diner públic. És la incompetència institucional de primera divisió. El cas d'Hostalric, intolerable, n'és només una petita mostra, al darrere de tot això s'amaguen i viuen un grapat de funcionaris i càrrecs públics que han caminat sempre molt bé i que jo els desitjo que mai hagin d'anar a peu coix.
Comentaris