Passa al contingut principal

Embarrancats


Judicialitzar el procés és un disbarat. És embardissar-lo encara més del que està. És també una mostra de l'incapacitat del govern central d'assumir solucions per resoldre la qüestió catalana. Haver arribat a les sales del Tribunal Superior de Justícia i fer asseure al que va ser President de la Generalitat de Catalunya és d'una miopia que no té precedents. En cas de que hi siguin seran lamentables. Jo diria que l'estratègia del govern central és que no tenen estratègia. La situació d'avui a Catalunya és pitjor que la d'ahir i la majoria dels que vivim a Catalunya mirem tot això amb una preocupació extrema i les vies de parlar-ne s'allunyen del tot. 

Viure a Catalunya en els darrers anys és viure a diari la situació plantejada pels les institucions catalanes al front de les institucions estatals. No és el millor model del món. No crec que això sigui bo, no hi veig cap sortida a curt i a mig termini. El que si es pot veure és que els que haurien de parlar no parlen. Els uns no volen parlar de res, els altres volen parlar de tot i al revés. Quan les situacions d'aquest tipus queden embarrancades convindria aturar-se un moment i pensar com podem sortir d'aquest forat. Potser falta ajuda. Alguns conflictes es resolen amb intermediaris, potser caldria pensar-ho com una possible sortida. És evident que després de tants anys la situació no pot continuar d'aquesta manera, amb tot un país pendent de què passarà. Les imatges d'avui són terribles, no ajuden massa a trobar acords. La gent de Catalunya està enfadada i els altres no són capaços d'entendre que mig país estigui amb aquesta situació. Sóc dels que penso que no podem estar així un grapat d'anys més. Quan dues parts no es parlen, calen ponts. Jo buscaria gent que facilités el diàleg, és evident que és del tot necessari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…