Avui la premsa econòmica explica que les exportacions a l'estat espanyol han estat rècord. No ho diu clarament, però a Catalunya també. De fet, els catalans hem exportat a l'estranger un total de 65.141 milions d'Euros, la qual cosa suposa un 26 per cent de les exportacions espanyoles. És una xifra història i extraordinària. Sembla que pot créixer una mica més. La segona comunitat exportadora és la Valenciana. Ho dic, perquè això del corredor Mediterrani està en discussió, enmig d'un diàleg d'incompetents. Les dues comunitats exportadores per excel·lència ho són, i no pas per tenir carreteres bones o vies de tren que connectin els seus principals ports. No cal parlar de la Nacional II i tampoc de la N-340 (Tarragona) dos dels exemples més greus en matèria de carreteres. Convé recordar que anar de València a Barcelona per l'AP-7 és d'un cost inasumible per part de moltes empreses. Vull dir que al final les exportacions espanyoles surten d'aquí i del País València a pesar de tot plegat. La qual cosa té un mèrit immens.
Per no parlar del tema polític, que en aquests moments no sabem si parlen o no parlen. No sabem tampoc si tenen ganes de parlar i veure's. Estem davant d'un joc que és gairebé de guarderia. Això vol dir que a Catalunya i una part d'Espanya hem entrat en aquella fase tan coneguda a Itàlia, de la qual és desprèn que la política i l'economia estan divorciades de fa temps, i que això en sí no és dolent del tot, sinó una qüestió merament pràctica. Les empreses i els treballadors no poden esperar massa res de la seva classe política; només problemes i maldecaps no previstos. No sabem per quin capítol anem de l'anomenat procés, però amb els personatges que surten cada dia a la televisió no anem enlloc, ni per una banda ni per l'altra. Avui s'estan posant d'acord per anunciar-nos el desacord. Uns diuen que estan parlant i els altres diuen que no. Em penso que tot plegat deu passar de nit i sense espelmes. Quin mèrit que tenim aguantant a tota aquesta aquesta penya!
Comentaris