Ves al contingut principal

25 anys d'AVE

A mi l'AVE m'agrada, em sembla un gran invent. A l'any 1983 vaig veure a la televisió que els francesos obrien la línia Paris-Lyon i que anaven a 300 quilòmetres per hora. Allò tenia molt bona pinta. Aquí l'AVE va arribar a l'any 1992 a la línia Madrid-Sevilla amb l'excusa de que a Barcelona hi arribaria tard o d'hora, perquè era la ruta lògica, però que s'estimaven més obrir la cosa aquesta per anar a Sevilla. Vaig poder-hi anar molts mesos després. Jo no vaig anar a l'Expo92 tot i que en aquell moment vivia a Madrid i tenia tot aquell sarau més a prop. La meva primera ruta va ser Madrid-Còrdova, en classe turista i recordo que era pels vols de la Feria d'Abril de Sevilla. El tren anava ple i a la cafeteria hi havia molt de xivarri; un grapat de gent que reia i parlava amb la veu ben alta. Eren la Lola Flores, la seva germana i estaven envoltats d'un grapat de gent. A certa distància també vàrem riure. Nosaltres baixàvem a Còrdova per veure com havien quedat les obres d'una residència per a discapacitats en el centre antic d'aquella ciutat que havia dissenyat d'una manera diferent una organització vinculada a l'església catòlica que es diu Frater.

Després he pogut anar-hi altres vegades i sempre m'ha semblat una eina fascinant, però recordaré sempre aquell primer viatge. En aquella visita i juntament amb Manuel Plaza, president de COCEMFE ens acompanyava Mariví Alvaro, Tècnica de projectes de la Confederació, una gran professional que ens deixaria uns anys després. 

La cosa aquesta de l'AVE va arribar a Girona l'any 2013, més o menys 20 anys després de que ho fes a Sevilla i ara els equipaments són una mica més moderns i la velocitat ha millorat, tot i que el tram Barcelona-Girona jo diria que el tren va força lent. Les dues ciutats queden connectades amb 37 minuts, però molt abans havíem llegit que Barcelona-Girona es podria fer amb 25. Suposo que això serà possible el dia que decideixin acabar de començar aquella ruïna d'estació que hi ha a l'entrada de Barcelona i que en diuen la Sagrera. També dèiem que amb l'alta velocitat podríem anar al centre d'Europa amb poc temps i això de moment no és encara possible. A Girona miràvem l'AVE per anar cap amunt, ens feia gràcia això de quedar a dues hores de ciutats europees, no ens entusiasmava tant això d'anar ràpidament per avall, però de moment és el que hi ha.

Avui a la premsa, he llegit que l'AVE a Espanya ha costat 51.775 milions d'Euros per una xarxa de 3.240 quilòmetres. És una xifra desorbitant que s'hi poden fer moltes lectures, bones i dolentes. Amb aquests diners es podia haver fet una RENFE totalment nova i diferent. Una xarxa competitiva que hagués arribat a tot arreu. Però els anys 90 i posteriors el que interessava en aquest país era fer obres i més obres. Han donat feina, han generat més inversions i més tard hem descobert que una part important dels imports licitats han passat per la caixa dels partits polítics i governants de poca categoria. És el que tenim, és una de les millors xarxes del món, això segurament és així, però el preu és alt, tirant a molt alt. A mi anar amb l'AVE m'agrada, el tinc al costat de casa, per no dir sota a casa, però és car i encara no va a llocs que m'agradaria poder anar-hi en tren. És un tren molt ràpid i còmode, però perquè arribi a les ciutats és molt lent i com hem viscut a Girona, molt incòmode.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…