Passa al contingut principal

Un Pub de Lleida

Llegeixo als diaris digitals que un Pub de Lleida no permet l'entrada a un grup de 14 persones que són discapacitades, afectades de Síndrome de Down. Es veu -llegeixo- que ja havia passat fa uns dies i que a la resta de la clientela els incomodava, no se sentien bé. La primera vegada els van dir que dins del local hi havia una festa privada i així va acabar tot, però aquest cop sembla que se'ls ha vist les intencions definitives i, per tant, no han pogut entrar. Això de la integració està molt bé, però aquí no, aneu a integrar-vos a un altre lloc. No sé si els hi han dit això, però més o menys és el que deuen haver pensat; en qualsevol cas és una versió optimista que escric jo, potser no saben què vol dir això de la integració. 

Deia la Maria José Vàzquez (1951-2011), quan era presidenta d'ECOM, que calia treballar fort el tema dels accessos a la cultura i a la normalització. Entrar a un museu, a un cinema, a fer unes canyes, etc... era la feina que s'havia d'aprofundir perquè a aquesta etapa encara no hi havíem arribat. Sempre recordo aquestes paraules, varen quedar-me gravades per sempre. I avui les recordo més que mai. Per integrar-se cal que existeixi un canvi d'actitud del que ha de fer-ho, però també un entorn favorable. La cosa de l'entorn va inevitablement connectat amb això que se'n diu cultura general, mirades obertes i acceptació de la gent que d'alguna manera o altre és diferent. En això falla el Pub de Lleida, però fallem tots, perquè les coses escrites queden sempre molt bé, però la realitat és ben diferent i tot i haver-hi canvis molt importants, encara no estem allà on hauríem de ser. Ahir era Lleida, demà serà a qualsevol lloc. Hi ha lleis, hi ha normalitat en moltes coses, però falta el sentit comú, i d'això no en venen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.