Ves al contingut principal

Un Pub de Lleida

Llegeixo als diaris digitals que un Pub de Lleida no permet l'entrada a un grup de 14 persones que són discapacitades, afectades de Síndrome de Down. Es veu -llegeixo- que ja havia passat fa uns dies i que a la resta de la clientela els incomodava, no se sentien bé. La primera vegada els van dir que dins del local hi havia una festa privada i així va acabar tot, però aquest cop sembla que se'ls ha vist les intencions definitives i, per tant, no han pogut entrar. Això de la integració està molt bé, però aquí no, aneu a integrar-vos a un altre lloc. No sé si els hi han dit això, però més o menys és el que deuen haver pensat; en qualsevol cas és una versió optimista que escric jo, potser no saben què vol dir això de la integració. 

Deia la Maria José Vàzquez (1951-2011), quan era presidenta d'ECOM, que calia treballar fort el tema dels accessos a la cultura i a la normalització. Entrar a un museu, a un cinema, a fer unes canyes, etc... era la feina que s'havia d'aprofundir perquè a aquesta etapa encara no hi havíem arribat. Sempre recordo aquestes paraules, varen quedar-me gravades per sempre. I avui les recordo més que mai. Per integrar-se cal que existeixi un canvi d'actitud del que ha de fer-ho, però també un entorn favorable. La cosa de l'entorn va inevitablement connectat amb això que se'n diu cultura general, mirades obertes i acceptació de la gent que d'alguna manera o altre és diferent. En això falla el Pub de Lleida, però fallem tots, perquè les coses escrites queden sempre molt bé, però la realitat és ben diferent i tot i haver-hi canvis molt importants, encara no estem allà on hauríem de ser. Ahir era Lleida, demà serà a qualsevol lloc. Hi ha lleis, hi ha normalitat en moltes coses, però falta el sentit comú, i d'això no en venen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…