Passa al contingut principal

Departament de Treball i els CETS

Recordo perfectament que quan vaig entrar a la Unió Soviètica, coneguda com l'antiga URSS, ara fa 30 anys, se'm va ocórrer preguntar per les persones minusvàlides. L'agent que m'atenia va dir-me que a la Unió Soviètica no hi havia minusvàlids. En Pere Tubert va demanar-me que no fes més preguntes o no sortiríem d'allà de la mateixa manera que havíem entrat. Això era el 30 de juliol de 1987 i va passar a la frontera soviètica amb Polònia, a la ciutat de Brest, ara és una ciutat bielorussa. He de dir que durant els gairebé 30 dies que vàrem conviure per aquells racons no vam veure cap minusvàlid ni res que s'hi assemblés. Suposo que estàvem avisats.

El Departament de Treball i Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i en concret la Direcció General d'Economia Social té un discurs semblant. Per resoldre la llista de problemes dels discapacitats d'aquest país, han decidit treure de la llista a tots els que tenen entre un 33 i un 64 per cent de discapacitat, i per tant deixar-los de subvencionar en els Centres Especials de Treball. Una espècie de solució russa de l'any 1987 els ha meravellat de cop i volta. Ho fan fins i tot contradient la normativa vigent, sigui espanyola o russa i tot i estar en l'error, estan del tot convençuts. 

Ahir a la tarda, en seu Parlamentària, el PSC va presentar unes propostes que demanaven que el govern treies una convocatòria de subvencions pels CETS igual a la de finals de 2010, és a dir, sense que hi hagi cap solució russa, i el govern va perdre la votació, donat que la proposta presentada pel grup socialista va tenir el suport de tots els altres grups parlamentaris, exceptuant els diputats de Junts x Sí, o sigui (Pdcat i ERC). Déu n'hi do el que s'ha de veure. 

Per tant, ara, el sector de la discapacitat està pendent de que la gent que governa doni compliment als acords del Parlament i publiquin una nova convocatòria que sigui l'equivalent a la que va sortir anys enrere, és a dir, sense les modificacions que la Conselleria gestionada per ERC vol excloure-hi. Deixar penjat al col·lectiu de persones discapacitades que tinguin entre un 33 i un 64 per cent és un disbarat de dimensions desconegudes. Els responsables d'aquesta proposta haurien d'anar-se'n a casa seva i deixar reposar a les persones i entitats que fa anys que estan treballant sense tanta rancúnia. Dic jo que alguna cosa deu passar amb aquesta gent perquè facin propostes tant excloents, deu haver-hi alguna cosa que se m'escapa, en qualsevol cas, amb gent així no es pot governar un país. Les coses s'han de fer amb il·lusió, no amb ràbia. Si volen fer un nou país, jo encantat, però el que proposen, el que publiquen al DOGC és discriminatori, il·legal i totalment sectari. Les solucions a la russa no són exportables en un país que diu que vol ser modern. Esperem que facin el que el Parlament de Catalunya els va ordenar ahir a la tarda, ben clar i català.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…