Passa al contingut principal

Bona economia, malgrat tot

Que l'economia catalana creixi ràpidament i que ho faci especialment en el sector de les exportacions és un molt bona noticia. I la veritat, té un mèrit immens. Qui crea llocs de treball són les empreses, els emprenedors, els autònoms, el comerç i la gent que vol guanyar diners. També hi ha sector que creen molts llocs de treball i que són d'especial importància; el sector social, l'atenció a les persones i de forma molt especial el sistema logístic i energètic. El sector públic -tot el que penja de l'administració a Catalunya- suposa només un 9 per cent de la massa treballadora. És una bona xifra, tot i que s'hauria de refinar i potenciar-lo en les àrees d'ensenyament i salut. Tots els esforços que no vagin en aquestes direccions són camins per perdre el temps i diners. Les economies dels països avançats, que són aquells que ens mirem amb una certa enveja, treballen durament en les línies que he mencionat, bàsicament perquè porten valor afegit i desenvolupen les capacitats intel·lectuals dels seus habitants.

Que a Catalunya més o menys passi això i s'estigui transformant les empreses en exportadores és la millor de les noticies que podem tenir. Fer-ho en temps que políticament no hi ha massa direcció -per no mencionar que el país va de cap a la dimensió desconeguda- és realment impressionant. 

Avui he llegit al diari que Borges (l'empresa de les ametlles) està ja a borsa i també he vist que el grup HIPRA amb seu a Amer (Girona) ha obtingut uns beneficis de gairebé 30 milions d'Euros, i que n'invertirà 50 més en fer ampliacions. El sector farmacèutic, maquinària i alimentació són els capdavanters a l'economia catalana i les comarques de Girona hi tenen un bon pes. Si els esforços de les diferents patronals i sindicats anessin a donar suport a les noves empreses i als nous criteris que s'estableixen (l'empresa guanya, el treballador guanya) el resultat a curt i mig termini serà magnífic. Convé apostar per tot això. Als governs han de procurar facilitats per dissenyar els camins adequats; carreteres, trens, mercaderies, abaratir costos energètics i fer que tot sigui fàcil, ràpid i sense embolics. Seria molt interessant que no hi hagués cridòria política, també seria un factor important que ajudaria una mica més a fer que en aquest país fer negocis és més fàcil i segur. És un conclussió ben simple.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…