Ves al contingut principal

Bona economia, malgrat tot

Que l'economia catalana creixi ràpidament i que ho faci especialment en el sector de les exportacions és un molt bona noticia. I la veritat, té un mèrit immens. Qui crea llocs de treball són les empreses, els emprenedors, els autònoms, el comerç i la gent que vol guanyar diners. També hi ha sector que creen molts llocs de treball i que són d'especial importància; el sector social, l'atenció a les persones i de forma molt especial el sistema logístic i energètic. El sector públic -tot el que penja de l'administració a Catalunya- suposa només un 9 per cent de la massa treballadora. És una bona xifra, tot i que s'hauria de refinar i potenciar-lo en les àrees d'ensenyament i salut. Tots els esforços que no vagin en aquestes direccions són camins per perdre el temps i diners. Les economies dels països avançats, que són aquells que ens mirem amb una certa enveja, treballen durament en les línies que he mencionat, bàsicament perquè porten valor afegit i desenvolupen les capacitats intel·lectuals dels seus habitants.

Que a Catalunya més o menys passi això i s'estigui transformant les empreses en exportadores és la millor de les noticies que podem tenir. Fer-ho en temps que políticament no hi ha massa direcció -per no mencionar que el país va de cap a la dimensió desconeguda- és realment impressionant. 

Avui he llegit al diari que Borges (l'empresa de les ametlles) està ja a borsa i també he vist que el grup HIPRA amb seu a Amer (Girona) ha obtingut uns beneficis de gairebé 30 milions d'Euros, i que n'invertirà 50 més en fer ampliacions. El sector farmacèutic, maquinària i alimentació són els capdavanters a l'economia catalana i les comarques de Girona hi tenen un bon pes. Si els esforços de les diferents patronals i sindicats anessin a donar suport a les noves empreses i als nous criteris que s'estableixen (l'empresa guanya, el treballador guanya) el resultat a curt i mig termini serà magnífic. Convé apostar per tot això. Als governs han de procurar facilitats per dissenyar els camins adequats; carreteres, trens, mercaderies, abaratir costos energètics i fer que tot sigui fàcil, ràpid i sense embolics. Seria molt interessant que no hi hagués cridòria política, també seria un factor important que ajudaria una mica més a fer que en aquest país fer negocis és més fàcil i segur. És un conclussió ben simple.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…