Passa al contingut principal

Les propostes de la CUP

A mi els cuperus m'agraden. Els ho he dit moltes vegades. Són gent amb la que m'aniria d'excursió i a fer un foc de camp d'aquells que es feien fa anys, però no els votaria, perquè quan governen o tenen alguna responsabilitat diuen moltes tonteries. Cal dir que no sempre, però de tant en tant en deixen anar alguna d'aquelles que són dignes de telefonar per felicitar-los. 

Aquesta setmana ens arriben propostes de la CUP de Barcelona que pretenen expropiar la Catedral de Barcelona per fer-hi una escola de música i no sé què més. Està molt bé. Al mateix temps jo traslladaria la Sagrada Família a Port Aventura i el monument a Colom l'enviaria a Madrid perquè els posessin al costat de la via de tren que fan servir de corredor mediterrani. Detalls com aquests no es poden deixar perdre. Pel que fa a la Catedral de Barcelona que va iniciar-se al segle XII també hi afegiria un galliner i alguna altra cosa de caràcter exòtic. Després de gairebé 1.000 anys ja seria hora de que l'edifici s'aprofités per fer-hi alguna cosa interessant. La gent de la CUP ja diran el què.

Quan era regidor a l'Ajuntament de Girona sempre entrava al despatx dels cuperus i els deia que volia apuntar-me a un curs d'espanyol i preguntava quan els començaven. Ells reien i jo també. Com ara mateix amb aquesta proposta. Amb els de Girona s'hi podia parlar perquè en aquesta ciutat som quatre gats, però amb els de Barcelona no els conec, i per tant, no els proposaré cap cosa excitant. S'espera de la classe política una mica d'ironia, però el percentatge de ximpleries hauria de tenir un límit, no sé, podria estudiar-se i així els ciutadans estarien advertits que alguns polítics no cal agafar-los massa seriosament. També seria interessant descomptar part del sou quan s'excedeixin una mica. No sé, la proposta de la Catedral de Barcelona és tant de traca que no sé exactament que hi podríem fer, més enllà de quatre riotes.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…