Passa al contingut principal

Portades diferents

Ahir el Diari de Girona portava a primera plana la problemàtica dels Centres Especials de Treball, de la situació que viuen i els problemes que tenen per no haver cobrat cap subvenció per fer front als salaris, tal i com estableix la normativa vigent. El signa Pilar Turon i també hi són escrites algunes paraules del Director General d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya que diu que la responsabilitat és del sector perquè no va posar-se d'acord amb el govern. Vaja, no sabíem que admetre una rebaixa de les subvencions fos una manera de negociar, sobretot quan el que fa algunes propostes són membres del Govern de Catalunya i el que proposen està fora de la Llei. En fi, tot això al mateix dia que el Punt Diari de Girona entrevista a Dolors Bassa, encantada de ser Consellera i diu que pensa sovint amb les paraules de Lluís Llach. Diu també que treballa molt i que quan siguem una República tot serà fantàstic.

La mateixa responsable de la primera notícia és també la responsable de la segona noticia, però en diaris diferents. La Consellera està encantada i nosaltres -el sector de la discapacitat- estem desencantats. Un dels seus Directors Generals no vol complir la normativa i ens vol rebaixar les subvencions, per no estar-hi d'acord, tenim un retard en cobrar-les; o sigui, un càstig. Això al mateix dia que el Parlament de Catalunya aprova una Renda Mínima per a tota la ciutadania de 529 euros mensuals a partir de setembre i ens discuteixen al sector de la discapacitat el cobrament del 50 per cent del SMI a les persones que tenen entre un 33 i un 65 per cent de discapacitat. Llegiré novament els diaris d'ahir, a veure si tot plegat ho he entès bé. Sap greu aquest doble diàleg, aquest doble llenguatge i les moltes ganes que tenen des del Departament de Dolors Bassa al Sector de la Discapacitat. Atacar-lo és de mal gust, fer-lo feble és més còmode políticament en un determinat moment, però a la llarga és tot el país el que se'n resenteix. No veure-ho és greu.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…