Passa al contingut principal

Periodisme de secà

El mes d'agost sempre va fluix de noticies. Lamentablement aquest any això no ha estat així, tot just fa una setmana dels atemptats de Barcelona i Cambrils que ho han alterat tot i a tots. He llegit coses molt poc presentables, molt rancunioses, bastant fastigoses. Columnistes de poca pela, que viuen de generar opinió i la generen al preu que sigui. Han barrejat el tema de l'atemptat amb la qüestió catalana, de molt mala manera. Se'ls en fot del tot si fan mal, si generen confusió, per tant tampoc se'ls demana cap mena de veracitat. Gent bastant miserable, la veritat sigui dita. No hi ha cap capacitat d'informar amb rigor i sense voler entendre res, que no vol dir -evidentment- que justifiqui res, només faltaria. 

Els tertulians de les emissores de ràdio i televisió tampoc han quedat curts. Hi ha un grapat d'indocumentats que opinen a tort i a dret, donant lliçons de tota mena de com s'ha de gestionar una qüestió d'emergència com les que hem viscut aquí. Criticar als Mossos d'Esquadra ha estat un esport fàcil. Han barrejat els Mossos d'Esquadra amb una esquadra d'independentistes. No sé si el govern espanyol ha estat a l'alçada, segurament s'ha evidenciat una falta de cooperació -de fa temps- que han causat moments de descoordinació. És evident que Fernández-Díaz, com a Ministre d'Interior que va ser fa uns mesos va taponar alguns conductes que mai s'havien d'haver tancat. No ho sabrem tampoc, perquè seria evidenciar una incompetència insoportable. Potser quan passin els anys podrem parlar-ne amb tranquil·litat i una mica de serenor. En fi, llegir i escoltar aquests dies era necessari, l'espectacle d'ara i des de fa un parell de dies és prescindible en qualsevol cas. Una mica de respecte per les víctimes i per la gent de bona voluntat que tenen ganes de que les coses vagin endavant. No sé com gosen pensar que la gent és tant curta. I el pitjor de tot és que encara queden les cròniques de la manifestació del proper dissabte. A veure si agost s'acaba d'una punyetera vegada.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…