Passa al contingut principal

Botxins nord-coreans

Els de Corea del Nord ja tenen la bomba de hidrogen. Es veu que era molt necessària tenir-la perquè la col·lecció no estava del tot completa sense aquesta peça. Aquesta matinada l'han inaugurada amb èxit i la presentadora habitual de la televisió nord-coreana ha donat la nova amb l'estusiame habitual. La dona a més ha dit que aquest tipus de bomba pot posar-se en un míssil de llarg recorregut al mateix temps que ensenyava una fotografia del gran líder al costat de la suposada bomba.

Aquest tipus de material és per tenir-lo de cara a l'aparador i no se'n pot fer cap mena d'ús. Ells ho saben, al igual que la resta de potències atòmiques del planeta. Tenir armes atòmiques serveix per formar part d'un club aparentment respectable, però poca cosa més. La guerra freda ens va demostrar que són armes que no es poden utilitzar perquè qui la llenci primer quedarà fora de combat en poca estona. El règim de Corea del Nord no és cap excepció. Hi haurà un grapat d'amenaces i sancions de l'ONU i xarrameca fora de to, però ningú farà res, com fins ara. Xina i l'ex-Unió Soviètica, és a dir, la Federació Russa faran veure que la situació no els agrada, però no faran res més, qüestió d'escenes i gestos. La tecnologia per fer aquest tipus d'armes no és del tot senzilla i segurament els xinesos i russos hi tenen algun tipus de col·laboració; coses de les subcontractacions suposem. Hi ha una certa afició a facilitar les coses als països que incomoden de manera especial a Occident, amb Estats Units al capdavant. De fet, cap dels dos països mencionats han suspès els dos únics vols internacionals que es fan des de l'aeroport de la capital nord-coreana i ningú els ha mencionat. Pyongyang té vols diaris amb Xina i la Federació Russa alguns de caràcter setmanal.

Els grans perdedors d'aquesta situació són els mateixos habitants d'aquest país tancat hermèticament i en mans d'una colla de militars que viuen amb molts privilegis mentre la resta de la gent no pot menjar un plat decent. Corea del Nord és dels països més pobres del món i el seu dictador és el fill i nét de dictadors, una situació que no s'ha vist mai enlloc, per això assegurar-se una bomba atòmica, d'hidrogen o del que sigui era vital per mantenir la saga i estatus de tot el comitè que viu de fer por i d'un estat que té un règim autoritari i sanguinari; un terç de privilegiats i dos terços de víctimes.  La nova situació els fa intocables. No hi ha solucions per aquest problema. La cirurgia fina no és possible, tampoc la pedregada a l'estil Trump. Tot està massa proper a Corea del Sud i de Japó. Un cop més el món farà veure que s'emprenya, però no hi farà res. És un perill que s'hi haurà de conviure i no hi ha cap mena d'esperança que el règim caigui des de dins, en aquest sentit les informacions que arriben no són bones i la majoria dels habitants d'aquell país mai coneixeran la llibertat ni veuran tampoc la llum del que aquesta paraula suposa. La bomba d'aquest matí és l'èxit d'uns botxins i la derrota definitiva dels  que somiaven algun dia en poder veure i mirar la resta del món. Malauradament això és així. Seria fantàstic que tot plegat fos d'una altra manera, però no sembla que hi puguin haver-hi canvis, més enllà del soroll ja conegut.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…