Passa al contingut principal

1 d'octubre

A la resta d'Europa i del Món se'ls fa molt difícil d'entendre que a Catalunya avui no sigui legal poder votar. No ho entenen, perquè la mentalitat europea i anglosaxona en general consideren que una votació democràtica està per damunt de tot. Tampoc ho entén Donald Trump, que va dir que ell preferia una Espanya unida, però -va afegir- que segurament hi havia gent que no estaria d'acord en això de no poder votar- En Donald Trump va a la seva bola i segurament va ser informat pel seu equip que en Rajoy anava a veure'l per fer-se una fotografia i així deixar clara la postura nord-americana. Va quedar emboirada. La Unió Europea no diu res de nou. Es limita a defensar un estat membre i considera la qüestió catalana un afer intern, al menys fins el proper 2 d'octubre. Després ja es veurà, interessant saber quina cara hi posaran després de les imatges d'avui.

Avui és primer d'octubre. Hi ha saraus als carrers de Catalunya. No sé si estava previst, però les imatges de repressió de la gent que intentava votar donaran la volta al món. Són imatges terribles, que ara mateix estan penjades a les principals webs informatives de tot el planeta. L'estat espanyol no hi queda massa bé. De fet, hi queda molt malament. A Occident no s'entén que la policia reparteixi llenya a gent que vol votar. Són fotos d'un país que té defectes democràtics i aquests queden a la vista de tothom. La qüestió catalana ja està tinguen interès informatiu a tot el món, si ho volien evitar, han fracassat.

He dit moltes vegades aquí que el problema Catalunya-Espanya, o també el d'Espanya-Catalunya necessita ajuda. Requereix d'especialistes discrets que sàpiguen posar algunes solucions al damunt de la taula i traçar uns acords que permetin dissenyar un nou model de relació. No sé si la independència n'és una d'elles, podria ser una opció, però en qualsevol cas i sempre dins d'un entorn europeu, s'hauran de determinar noves vies d'enteniment perquè havent arribat al dia d'avui, 1 d'octubre de 2017 i en aquestes condicions,  podem ja fer una afirmació contundent; tot ha fracassat; el model actual ha arribat al seu final, la relació Catalunya-Espanya és insoportable i calen reformes serioses, no només d'estètica, o de continent, sinó de contingut profund. 

Ni a Catalunya, ni tampoc a Espanya poden permetre's estar un grapat d'anys més discutint inútilment com s'ha fet en els darrers 7 anys. Des de 2010 i especialment des de la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut de Catalunya de 2006, les coses han anat molt malament. Els ciutadans tenen el dret de dir-hi la seva. No era tant difícil deixar-ho fer. Ara, a partir d'avui, les coses seran més complicades i s'haurà de reparar molts danys col·laterals, ningú hi sortirà guanyant res. El lideratge de Rajoy queda avui molt tocat, els cops de porra de la seva policia apallissant gent que volia votar no és en cap cas la millor imatge d'un líder occidental. Per la part catalana s'haurà de veure també com surten els seus principals dirigents. En qualsevol cas, per les dues bandes, no s'ha vist mai una taula, només hem vist gent enganxada a la seves cadires i sempre amb molta cridòria, que són signes d'una greu incompetència. Demà serà 2 d'octubre i alguna cosa nova hauria de començar. Entenc que no serà gens fàcil. (la foto és de la BBC)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…