Passa al contingut principal

Fart

No crec que el 155 sigui el camí més adequat. Llegeixo de tot, però les escenes que planteja el President Rajoy no són les que més convenen al país. Ni a Catalunya, ni tampoc a Espanya. Ho escric després d'escoltar al President Puigdemont, fa un moment avui a TV3, que ha estat molt dur, al igual que en Rajoy aquest matí, quan ha explicat què era el 155 i què faria. De tot plegat únicament pot treure's que al final queda una setmana perquè els governants lliguin caps i decideixin alguna cosa més profitosa, sense que ningú perdi els nervis i la compostura. La situació en aquests moments és molt greu i no té cap perspectiva de millorar, convé posar-hi una mica d'això que en dèiem seny. 

Rajoy vol intervenir la Generalitat de Catalunya, una aventura complicada i perillosa. L'estructura catalana té més de 200 mil treballadors públics i suposo que no serà allò d'arribar i preguntar què hi ha de nou. No és tant senzill, vaja, jo no ho veig massa fàcil. Puigdemont vol evitar-ho amb un debat al Parlament tipus "Política General" amb possibilitat de proclamar la independència, amb la majoria absoluta que dona la suma de les opcions que la recolzen, és a dir, 72 sobre 135, i amb el suport dels resultats afirmatius d'un referèndum que hi va participar un 43 per cent del cens. Tampoc és senzill, vaja, igualment que en el cas anterior jo no veig massa clar. O sigui que tenim un panorama que ja no és qüestió de donar compliment a les lleis, o dels resultats electorals, s'ha d'utilitzar la intel·ligència i el sentit comú. I aquí és allà on penso que uns i altres han perdut el fil de l'horitzó possible, de la realitat i de qui diuen representar. 

La gent està trista, angoixada i amoïnada. És lògic. Tota la setmana, cada hora que passa arriben noticies d'uns i dels altres i cap és bona. És com un concurs d'estirar la corda. Ara mateix la gent està cansada perquè amb els personatges que tenim al capdavant no s'hi veu cap sortida, i després de tants mesos, anys de parlar i remenar res va enlloc, i per acabar-ho de rematar ningú governa, tant el govern d'aquí com el d'allà només es dediquen a estirar la corda, sense fer res més. La població té una certa paciència, però no cal abusar-ne massa. Molta gent em diu que està farta. Jo també n'estic fart i a més, en aquestes hores, molt preocupat.


Comentaris

Anònim ha dit…
Jo també sento dir que el poble està fart. Fart d’aquells que desde l’equidistància, ignoren qui és l’opresor i l’oprimit, qui és el que fot cops de porra i qui les rep, exigint responsabilitats als dos per igual. Que només sent ara la veu del poble dient que està fart, quan porta des del 2006 està reclamant justícia. Doncs Fart, molt fart.
Queda clar que els responsables espanyols són uns irresponsables. Ja vaig dir-ho en un post en el seu moment. De tota manera cal veure tot això amb una certa distància i podem descobrir que no tothom ha estat fantàstic. El problema ve de lluny, fins i tot d'abans del 2006. No han entès i no han volgut entendre que Catalunya vol ser d'una altra manera. També s'ha de dir que nosaltres, els catalans, ens hem explicat molt malament. A la meva manera d'entendre tot ha petat. El sistema espanyol que era tant bo, no ho ha estat mai, però el català també ha fet aigües.

A mi m'agradaria que tot fos diferent, igualment que molta gent. Els catalans tenim perspectives diferents, i ara serà molt més difícil d'explicar, tot i que s'haurà de fer. Hi ha feina, molta, però caldrà tenir responsables polítics amb menys ego i esperar que a l'altra banda hi hagi algú que ho pugui entendre. En fi, complicat.

Gràcies pel teu comentari.
Anònim ha dit…
Me añado a la fiesta. Me gusta el comentario que te han escrito dejándote en pelotas. No hay para menos, día 21, 155 y tu contra Puigdemont, que si ego que si impuestos en Girona, que vergüenza. Con la que está cayendo y ni mención de los complices del PSC-PSOE, de estos nada de nada.
Y tu habilidad para poner en tu saco la opinion de “molts, el poble, catalans”?
A mi no me des las gracias no las quiero.
Evidentemente no estoy nada de acuerdo con la subida de impuestos del Ajuntament de Girona, es un momento complicado económicamente y esa recuperación de la que se presume es todavía algo que no ha llegado a todos los ciudadanos. El papel del PSC-PSOE en este asunto queda por ver, de momento su apoyo al PP para abrir el 155 no me gusta nada.

Este es un blog personal. Mi opinión es mi opinión y todo lo que digáis me parece interesante. Doy las gracias por hacer comentarios puesto que no es habitual que los haya. Un saludo

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…