Passa al contingut principal

La fugida

En aquests moments no sabem si el Procés s'ha acabat, si està en pausa o està en marxa en versió ralentí. No ho sabem i jo diria que no ho sap ningú. El que sí sabem és que Puigdemont s'ha traslladat a Brussel·les per gaudir de la llibertat de moviments que té dret tot ciutadà europeu, però també per no haver d'estar aquí, sota el risc de que l'engarjolin una temporada. Això és el que ell diu, de manera que no hi ha dubtes de quines són les seves intencions. El Procés ha estat un guirigall descomunal, o colossal, com diria el propi Puigdemont i en els dies que estem tot pot girar encara de forma més estranya, admetent que ja és difícil girar-ho encara més. 

Les eleccions al Parlament de Catalunya estan convocades pel 21 de desembre i fins llavors les escenes estan amb les cortines enlaire, o sigui que tots els que estem al pati de butaques convé posar-nos el cinturó de seguretat perquè venen turbulències. Puigdemont ha fugit a Bèlgica amb altres consellers i conselleres, entre elles Dolors Bassa, la que va ser responsable de Treball, Família i Afers Socials. El diari digital "El Confindencial" acusa a Bassa de desviar fons del Departament per causes que no eren del seu "Departament", just en el moment que s'han fet fortes retallades al sector de la discapacitat, per exemple. Suposo que deu ser una casualitat, ho dic jo, abans de que surtin alguns dient-me que m'equivoco i que tot era a fi de bé. Si aquestes informacions es confirmen estaríem davant d'un tema que des del meu punt de vista seria molt greu. Espero que s'aclareixi i m'agradaria que s'expliqués algú confirmant o desmentint tot això que se'ns explica.

La fugida de Puigdemont és l'enèsim error que comet. No puc dir que sigui respectable, no comparteixo aquesta fórmula. Havent estat President de la Generalitat havia d'haver sabut quins eren els riscos que tenia en el moment que va començar a embolicar la troca. A més, coneixent-lo, segur que sabia quins eren. Penso per tant, que hauria de donar la cara, explicar el que consideri oportú i esperar que la justícia tingui les garanties que s'espera que tinguin. Refugiar-se a Brussel·les és fer bastant mal a la imatge del país i als dirigents que l'han servit, amb encerts o errors. El prestigi dels catalans, ja bastant tocat, pot quedar-hi encara més. Tenir a Puigdemont fent rodes de premsa a tort i a dret fora de Catalunya no és la millor opció, crec que tampoc ho és per ell mateix, La que va fer ahir era del tot esperpèntica, i va doldre'm veure'l i escoltar-lo.

El procés requereix en aquests moments d'una aturada que serveixi per fer una reflexió de com han anat les coses, de perquè ha fallat la maquinària, la gent, l'economia i tot el que ha fet figa en general en poc més de dos mesos. La gent que el formen han d'analitzar si els dirigents que el portaven eren els adequats i quina mena de maniobres han estat fent perquè tot acabi com una sèrie dolenta de televisió d'aquelles que ara estan tant de moda. Em penso que això donarà per bastants comentaris qu podré en forma de post, en aquest bloc, però en preocupació i una certa tristesa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…