Passa al contingut principal

Tertulians

No vull fer generalitzacions, però hi ha alguns tertulians de ràdio que són uns impresentables. Podríem parlar de gamberrisme radiofònic, gent que està disposada a dir el que el mitjà de ràdio o el seu propietari vol que es digui. Alguns tertulians modelen la seva opinió a la carta, afinant o recalcant allò que vol que es proclami i això molts ho fan sense cap mena de vergonya, sense despentinar-se. Girant dials descobreixo una emissora madrilenya -amb seu a Madrid però de cobertura estatal- que fan un especial incís en la situació turística de Catalunya durant aquest pont. Un especialista diu que la gent no ve a Catalunya perquè hi ha inseguretat ciutadana, manifestacions al carrer i molt mal ambient, de manera que els estrangers i els nacionals han decidit no venir perquè tenen por. No han mencionat res d'assassinats ni tampoc de canibalisme, les dues noves aficions dels catalans, però gairebé. Han explicat que la situació es desastrosa i que tothom ha tirat cap al sud, a Sevilla i a Canàries i altres llocs menys perillosos.  

Hi ha tertulians que són tontos directament, ho són sense que tinguin papers que ho certifiquin, però sóc dels que penso que no els costaria massa aconseguir-los. El pont de desembre sempre ha estat més fluix, bàsicament perquè passejar per la costa catalana pot costar-te un refredat. Són dies més curts, més foscos i més freds. Sevilla i Tenerife són millors destinacions pels dies d'hivern, això no és cap sorpresa ni tampoc cap invent. 

Barcelona i Catalunya rebrà turistes de tot el món no perquè la gent tingui la mania sistèmica de parlar català o que tinguem un considerable percentatge de gent independentista, sinó perquè té una indústria turística potent i té també l'entorn que el visitant busca. No hi ha senyals de canibalisme autèntic, ni tampoc hi ha tancs pels carrers ni cap tipus d'invasió d'idiotes, no pas més que les que tenen en altres llocs propers. Els independentistes -dels que jo no en formo part- de moment no s'han menjat a ningú, i els que jo conec -que són uns quants- no tenen pinta de fer-ho. L'ofici de tertulià gamarús deu estar ben pagat, més que tot perquè és un ofici miserable que serveix per caldejar l'ambient en determinats moments i situacions. Podria escoltar altres emissores, segur que sí, però d'aquests tipus de tertulians en tenen a tot arreu, aquí a casa nostra també, i de tots colors.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…