Passa al contingut principal

Legitimitats

Suposo que si Puigdemont és el President de la Generalitat legítim també ho serà Oriol Junqueras, que va ser el seu Vicepresident durant una bona temporada. Ho dic perquè sembla que Puigdemont demana que el seu segon renunciï a ser el proper President, diu que si ho fos, justificaria l'aplicació del 155 que va fer el Govern central. Personalment no ho tinc clar. No sóc entusiasta de Junqueras, no em desagrada però no m'entusiasme gens. La gent que va formar part del seu equip encara menys, i de forma especial els que portaven o porten encara tot els afers de les persones amb discapacitat. No obstant això, en Junqueras ha donat la cara i Puigdemont està fugit, corrent tots dos els mateixos riscos. Un els assumeix, l'altre no. 

Puigdemont diu que s'ha de restituir el Govern anterior i que ell ha de ser el President, vol ser-ho des de l'estranger i utilitzar la telemàtica per governar. Jo sóc molt partidari de la telemàtica, però no massa de tenir un President telemàtic. Les distàncies no han de ser el problema, però un país diguem-ne normal ha de tenir un President més o menys normal. Catalunya està en aquests moments en un camí difícil social i econòmicament parlant. La temporada política no comença amb les millor condicions possibles i això és fàcil d'entendre. Les persones i l'economia requereix una atenció que va més enllà del dia a dia telemàtic i algú hauria de dir a Puigdemont que la legitimitat que ell predica recau també en els altres membres que varen formar el seu govern. És veritat que ell té més vots que la llista d'ERC, però només són 12.000 i els va aconseguir dient que tornaria en cas de que fos el més votat. En termes generals Puigdemont va tenir un gran suport, però no pas el de la majoria de catalans que varen votar. I la foto del 21 de desembre és molt precisa, més que tot per l'alta participació que va haver-hi. Gairebé un milió de catalans van votar a Puigdemont, però la resta no, i eren molts més. 

Catalunya necessita estabilitat en tots els àmbits. No podem continuar amb la mateixa cantarella de forma indefinida. L'economia s'enfonsarà si el proper Govern català no té una fulla de ruta clara i contundent. L'independentisme té tot el dret del món a fer govern perquè té la majoria, però ara mateix no té el suport de tot el país per fer cas a les pretensions de Puigdemont. És una manera de veure-ho, segur que molt discutible, però crec que bastant evident, més que tot perquè les xifres al final són les que són.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…