Passa al contingut principal

Situació i destí

Avui dimarts es reprenen les sessions del Parlament de Catalunya amb l'ordre del dia per elegir President de la Generalitat de Catalunya, en la seva dotzena legislatura. No sabem què passarà, però ja podem intuir que s'iniciarà una nova temporada d'escenificació política amb mambo, com diuen els cupaires. Fa molts de mesos que Catalunya està en una situació que és preocupant i el que avui passi o deixi de passar és un nou capítol que no portarà res de bo. Fa mesos que l'administració catalana està sense direcció, el 155 és una espècie de punt mort, suportable algunes setmanes però no és per viure-hi a dins de forma més o menys permanentment. Tot fa pensar que hi estarem una bona temporada. La manca d'estratègia d'uns i d'altres ens porten fins aquesta situació que és la pitjor de totes les que podien arribar. Catalunya en punt mort.

Si bé és veritat que l'economia catalana va fent, també és veritat que amb direcció política al capdavant del país podria fer-hi molt més, situació que podria aprofitar-se per anar recuperant els espais perduts en els anys de crisi que s'han viscut. Exportem molt i les empreses s'han espavilat en tirar endavant, però a curt termini es veu a venir una parada total de l'administració pública i tot el que això comporta. No són bones noticies, no és el millor moment per jugar a estirar cordes, més que tot perquè la corda està feta d'un material que és massa dèbil. 

Políticament estem en un moment anormal. Ja comença a ser difícil saber què passa i perquè passa i qui és o qui són els responsables de la situació. Els mesos van passant i la gent està cansada de la manca de respostes. La política catalana ha entrat en un mal barranc que costarà sortir-ne, especilment si els seus màxims representants agafen febres egocèntriques i no són capaces de veure el que més convindria al país. La nova majoria independentista del Parlament en escons, però no en vots té la paraula, el que no sabem és si seran capaços d'entendre que això no pot seguir així eternament i convé donar una sortida política al país, digna això sí, però que no suposi perdre més temps. Convenen reflexions i parades i en alguns casos replantejar calendaris, estratègies i de forma especial els encapçalaments. No és el mateix el destí d'un poble que el destí de l'encarregat de pilotar-lo, en algun moment si cal s'ha de prioritzar i decidir el que més ens convé a tots.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…