Passa al contingut principal

Un tomb pel Japó, Kyoto

Kyoto és una de les perles del Japó. Quan hi anava vaig trobar-me a un escultor nord-americà al tren que va dir-me que era una ciutat que representava el Japó de sempre. En Guido Saldaña viu allà des de fa temps i va dir-me que no dominava el japonès escrit perquè era molt complicat. Va explicar-me que cal un domini del Kanji per circular per aquell país i que si no el coneixies eres un estranger sempre. Kyoto és una ciutat que està a les afores de Osaka, per dir-ho d'alguna manera, tot i que és una ciutat gegant. Té Palau Imperial i uns quants temples que són referència principal del Japó. Els temples són difícils per a persones amb discapacitat, pots anar-hi fins un cert punt. Hi havia fa uns anys una gran afició a les escales, al igual que els temples de la resta del món. La dinàmica comercial de Kyoto és de primera divisió i les coses estan cuidades al màxim. Tenen la seva gràcia els carrers i carrerons plens de restaurants per sopar-hi i les llumetes dels establiments hi són per tot arreu. Proper a Kyoto hi ha un bosc de bambú que és conegut i visitat per milers de turistes que fan que la cosa tingui gràcia a mitges. Vaig visitar-lo en un dia festiu i per tant hi havia més gent de la que ens pensàvem. El Palau Imperial té un parc que l'envolta i els accessos són plens de sorreta i pedretes d'aquelles que emprenyen tant. Fer-hi un tomb en cadira de rodes exigeix un doble esforç. L'entrada per a discapacitats és gratuïta i fan mans i mànigues per ajudar i facilitar el recorregut. 





Comentaris

Manu Heras ha dit…
em vénen ganes de anar-hi :) molt xules les fotos Quim!
Val la pena, estic segur -ho tinc bastant clar- que hi aniràs. Estrany que no ho coneixis... Una abraçada crack!
Rachel ha dit…
jajaja Manu, tu hi vas segur,
si fos més atrevida et diria,
hi nem?
però jo?
però però però...
tard o d'hora, vull anar-hi

neu-hi amb en quim,
i ens feu un viatge a mida als que som més...cagadubterealitats! ;)

una abraçada als dos !
Manu Heras ha dit…
ja em deixaré caure un dia..

per que no comencem per anar a la Molina Raquel ;)

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…