Ves al contingut principal

Un tomb pel Japó, Kyoto

Kyoto és una de les perles del Japó. Quan hi anava vaig trobar-me a un escultor nord-americà al tren que va dir-me que era una ciutat que representava el Japó de sempre. En Guido Saldaña viu allà des de fa temps i va dir-me que no dominava el japonès escrit perquè era molt complicat. Va explicar-me que cal un domini del Kanji per circular per aquell país i que si no el coneixies eres un estranger sempre. Kyoto és una ciutat que està a les afores de Osaka, per dir-ho d'alguna manera, tot i que és una ciutat gegant. Té Palau Imperial i uns quants temples que són referència principal del Japó. Els temples són difícils per a persones amb discapacitat, pots anar-hi fins un cert punt. Hi havia fa uns anys una gran afició a les escales, al igual que els temples de la resta del món. La dinàmica comercial de Kyoto és de primera divisió i les coses estan cuidades al màxim. Tenen la seva gràcia els carrers i carrerons plens de restaurants per sopar-hi i les llumetes dels establiments hi són per tot arreu. Proper a Kyoto hi ha un bosc de bambú que és conegut i visitat per milers de turistes que fan que la cosa tingui gràcia a mitges. Vaig visitar-lo en un dia festiu i per tant hi havia més gent de la que ens pensàvem. El Palau Imperial té un parc que l'envolta i els accessos són plens de sorreta i pedretes d'aquelles que emprenyen tant. Fer-hi un tomb en cadira de rodes exigeix un doble esforç. L'entrada per a discapacitats és gratuïta i fan mans i mànigues per ajudar i facilitar el recorregut. 





Comentaris

Manu Heras ha dit…
em vénen ganes de anar-hi :) molt xules les fotos Quim!
Val la pena, estic segur -ho tinc bastant clar- que hi aniràs. Estrany que no ho coneixis... Una abraçada crack!
Rachel ha dit…
jajaja Manu, tu hi vas segur,
si fos més atrevida et diria,
hi nem?
però jo?
però però però...
tard o d'hora, vull anar-hi

neu-hi amb en quim,
i ens feu un viatge a mida als que som més...cagadubterealitats! ;)

una abraçada als dos !
Manu Heras ha dit…
ja em deixaré caure un dia..

per que no comencem per anar a la Molina Raquel ;)

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…