Ves al contingut principal

D'ara en endavant

Si Carles Puigdemont m'hagués trucat per demanar-me que l'anés a rescatar a la frontera en una situació diguem-ne excepcional com les que estem vivint ho hagués fet sense cap mena de problema, de fet, ell té el meu telèfon. No m'ho hagués pensat dues vegades. Hi hagués anat corrent. Puigdemont s'ha equivocat en moltes coses i jo discrepo d'ell en un grapat de temes. En la qüestió econòmica no compartim gairebé res, en temes socials els nostres pensaments són oposats totalment. Però Puigdemont va ser alcalde de Girona i jo vaig ser-ne regidor a l'oposició; ell és d'Amer i jo sóc de les Planes d'Hostoles, coses que passen, suposo. No és simpatia, suposo que és això que ara se'n diu empatia. Ho hagués fet encara que la situació fos totalment rocambolesca. 

Puigdemont està a la presó i jo ho lamento. Sabia que jugava en inferioritat de condicions, i sabia que estava fora de joc des de feia temps. És un home intel·ligent i suposo que de tot això ja n'estava al cas. Ara té un recorregut complicat, una agenda que serà difícil suportar i, caldran solucions polítiques, que hauran de venir necessariament per tenir un govern a Catalunya, del signe que sigui i amb capacitat de demanar la llibertat de tota la classe política que està engarjolada. És l'únic camí, ho dic perquè aquells que s'obstinen en tallar carrers i carreteres s'equivoquen i fins i tot compliquen encara més les coses. Puc entendre la ràbia i la tristesa, però precisament ara el que convé és posar una mica més de cap allà on fins ara hi hagut només rauxa. 

El parlament de Catalunya és reunirà per proclamar una unitat que no existeix. Els partits independentistes no es refien uns dels altres, i fins aquí s'ha arribat. La resta dels partits tampoc estan gestionant la situació de manera eficaç i per tant el país es veurà en la necessitat de fer noves eleccions el proper mes de juliol, tal i com diuen alguns que saben més d'aquestes coses. Aquest és l'únic camí que queda. Explorar altres vies és perdre el temps i deixar que el 155 continuí vigent ,així estan les coses. La ràbia i la tristor que viu el país, és un sentiment que m'entristeix veure, però tots sabíem que estàvem pendents d'aquesta escena. Sóc partidari de no perdre més el temps i deixar de fer coses que no serveixen de res. Tallar autopistes i carreteres no és la solució, sobretot quan la nostra economia depèn del trànsit de mercaderies. La vaga general que demanen alguns és una ficció que ara mateix no és viable. Convé serenor i una mica d'autocrítica. No he estat en cap moment motivat per aquest procés, però tampoc m'agrada el que veig. Cal posar primera i començar un nou camí, i caldrà rescatar a molta gent. Tothom és necessari.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…