Ves al contingut principal

Fugida de capitals

Catalunya va tancar l'any 2017 amb 31.399 milions menys en els seus comptes bancaris, majoritariament dels seus ciutadans. La preocupació per la marxa del procés, les advertències i amenaces que indicaven que podíem quedar fora de l'euro va provocar una fugida de capitals sense precedents. Molts bancs oferien comptes corrents miralls, o sigui, traslladar els estalvis de lloc sense haver de deixar l'entitat bancària. Aquesta notícia surt publicada avui a la premsa econòmica i suposo que no tots els mitjans ho explicaran. És un fet insòlit. Cal afegir que a més d'aquestes xifres econòmiques, convé tenir present les fugides de seus socials d'empreses, gairebé totes les importants. 

Ahir, l'ex-Conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell deia que segurament no tornaran. Totes aquestes xifres són relatives, evidentment, i m'imagino que els partits independentistes consideraran que això està tot manipulat i que una possible independència ho resoldria tot. No ho sabem i sembla que ja no ho podrem saber. El que sí podem afirmar és que les maniobres polítiques fetes a Catalunya des del mes de setembre de 2017 han estat un desastre financer i caldran un grapat d'anys per recuperar la confiança perduda. Sap greu, però això és així. Suposo que també caldria tenir present que el govern central va facilitar que això passés i aprofitar els rèdits polítics i econòmics de la situació. Caldria valorar els fets. Fer una reflexió reposada i tranquil·la, i lògicament posar en marxa un programa de recuperació d'aquests recursos que depenen de la confiança que els ciutadans depositen en els seus polítics, en la seva classe política i el model social que proposen. El procés ha estat un desastre econòmic i sembla mentida que gent aparentment responsables com el diputat Antoni Castellà i Claver (Demòcrates-ERC) digui a Catalunya Informació que convé mantenir la tensió política al carrer i que tot plegat ha d'acabar amb la posta en marxa de la República de Puigdemont. És impressionant que tinguem representants d'aquesta mena, francament.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…