Passa al contingut principal

Puigdemont i la zona blava de Girona

La pèrdua de la gestió de la zona blava de MIFAS a la ciutat de Girona va ser un cop de pal important. Avui en parla en Jordi Xargayó, director del Diari de Girona. Ho fa explicant que aquesta qüestió és una de les perles que l'alcalde Puigdemont va deixar a la ciutat i que avui, uns anys després encara que no en tenim l'aigua clara. Tot això ha sorgit a partir de la reclamació que l'Ajuntament de Girona fa a l'empresa concessionària que va guanyar el concurs després de fer una baixa temerària i abandonés la gestió per causes també desconegudes. Ara la ciutat de Girona reclama 70 mil euros a l'empresa que estranyament va guanyar, quantitat que dubto molt que mai arribi a cobrar. L'altre sainet va ser que aquesta empresa té la seva seu a Madrid, desbancant a la proposta que MIFAS -una entitat ben gironina i catalana- havia presentat. Ara mateix la gestió la porta directament l'Ajuntament, un altra disbarat, incapaços de ser coherents amb les moltes resolucions que posteriorment varen aprovar-se en els plenaris de l'Ajuntament on deien que s'havia de treballar i potenciar els col·lectius que formen part del tercer sector.

En aquells moments jo era regidor de l'Ajuntament de Girona. Formava part del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya, grup encapçalat per Pia Bosch. Amb els companys vàrem oposar-nos de forma contundent a que MIFAS perdés la concessió. Era una postura lògica, en defensa d'una entitat que havia gestionat de forma correcte i satisfactòria la concessió. La ciutadania de Girona veia bé i fins i tot molt bé que la zona blava la portés una entitat com MIFAS. L'alcalde Puigdemont va combatre amb totes les seves dents i urpes la nostra posició i va comptar amb la simpatia dels regidors del Partit Popular i les gràcies d'Iniciativa. També va tenir la inestimable col·laboració de Carles Palomares que en aquell moment havia deixat el Partit Popular per passar a ser un regidor independent. Ho recordo amb claredat, especialment el cinisme que va posar-hi Puigdemont en aquell Ple municipal. 

Més endavant vàrem poder viure altres capítols semblants. Puigdemont feia córrer el trapezi com si fossin sessions de circ, els plens municipals de Girona eren un espectacle que a més duraven hores i hores. Avui Puigdemont és un dels grans herois de Catalunya, encapçalant el procés i enredant a la gent amb il·lusions que mai arribaran a bon port, perquè ell és un venedor, un home dedicat a la propaganda, però les capses del producte que ven són buides. És el cinisme com deia la seva màxima especialitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.