La pèrdua de la gestió de la zona blava de MIFAS a la ciutat de Girona va ser un cop de pal important. Avui en parla en Jordi Xargayó, director del Diari de Girona. Ho fa explicant que aquesta qüestió és una de les perles que l'alcalde Puigdemont va deixar a la ciutat i que avui, uns anys després encara que no en tenim l'aigua clara. Tot això ha sorgit a partir de la reclamació que l'Ajuntament de Girona fa a l'empresa concessionària que va guanyar el concurs després de fer una baixa temerària i abandonés la gestió per causes també desconegudes. Ara la ciutat de Girona reclama 70 mil euros a l'empresa que estranyament va guanyar, quantitat que dubto molt que mai arribi a cobrar. L'altre sainet va ser que aquesta empresa té la seva seu a Madrid, desbancant a la proposta que MIFAS -una entitat ben gironina i catalana- havia presentat. Ara mateix la gestió la porta directament l'Ajuntament, un altra disbarat, incapaços de ser coherents amb les moltes resolucions que posteriorment varen aprovar-se en els plenaris de l'Ajuntament on deien que s'havia de treballar i potenciar els col·lectius que formen part del tercer sector.
En aquells moments jo era regidor de l'Ajuntament de Girona. Formava part del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya, grup encapçalat per Pia Bosch. Amb els companys vàrem oposar-nos de forma contundent a que MIFAS perdés la concessió. Era una postura lògica, en defensa d'una entitat que havia gestionat de forma correcte i satisfactòria la concessió. La ciutadania de Girona veia bé i fins i tot molt bé que la zona blava la portés una entitat com MIFAS. L'alcalde Puigdemont va combatre amb totes les seves dents i urpes la nostra posició i va comptar amb la simpatia dels regidors del Partit Popular i les gràcies d'Iniciativa. També va tenir la inestimable col·laboració de Carles Palomares que en aquell moment havia deixat el Partit Popular per passar a ser un regidor independent. Ho recordo amb claredat, especialment el cinisme que va posar-hi Puigdemont en aquell Ple municipal.
Més endavant vàrem poder viure altres capítols semblants. Puigdemont feia córrer el trapezi com si fossin sessions de circ, els plens municipals de Girona eren un espectacle que a més duraven hores i hores. Avui Puigdemont és un dels grans herois de Catalunya, encapçalant el procés i enredant a la gent amb il·lusions que mai arribaran a bon port, perquè ell és un venedor, un home dedicat a la propaganda, però les capses del producte que ven són buides. És el cinisme com deia la seva màxima especialitat.
Comentaris