Passa al contingut principal

Puigdemont i la zona blava de Girona

La pèrdua de la gestió de la zona blava de MIFAS a la ciutat de Girona va ser un cop de pal important. Avui en parla en Jordi Xargayó, director del Diari de Girona. Ho fa explicant que aquesta qüestió és una de les perles que l'alcalde Puigdemont va deixar a la ciutat i que avui, uns anys després encara que no en tenim l'aigua clara. Tot això ha sorgit a partir de la reclamació que l'Ajuntament de Girona fa a l'empresa concessionària que va guanyar el concurs després de fer una baixa temerària i abandonés la gestió per causes també desconegudes. Ara la ciutat de Girona reclama 70 mil euros a l'empresa que estranyament va guanyar, quantitat que dubto molt que mai arribi a cobrar. L'altre sainet va ser que aquesta empresa té la seva seu a Madrid, desbancant a la proposta que MIFAS -una entitat ben gironina i catalana- havia presentat. Ara mateix la gestió la porta directament l'Ajuntament, un altra disbarat, incapaços de ser coherents amb les moltes resolucions que posteriorment varen aprovar-se en els plenaris de l'Ajuntament on deien que s'havia de treballar i potenciar els col·lectius que formen part del tercer sector.

En aquells moments jo era regidor de l'Ajuntament de Girona. Formava part del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya, grup encapçalat per Pia Bosch. Amb els companys vàrem oposar-nos de forma contundent a que MIFAS perdés la concessió. Era una postura lògica, en defensa d'una entitat que havia gestionat de forma correcte i satisfactòria la concessió. La ciutadania de Girona veia bé i fins i tot molt bé que la zona blava la portés una entitat com MIFAS. L'alcalde Puigdemont va combatre amb totes les seves dents i urpes la nostra posició i va comptar amb la simpatia dels regidors del Partit Popular i les gràcies d'Iniciativa. També va tenir la inestimable col·laboració de Carles Palomares que en aquell moment havia deixat el Partit Popular per passar a ser un regidor independent. Ho recordo amb claredat, especialment el cinisme que va posar-hi Puigdemont en aquell Ple municipal. 

Més endavant vàrem poder viure altres capítols semblants. Puigdemont feia córrer el trapezi com si fossin sessions de circ, els plens municipals de Girona eren un espectacle que a més duraven hores i hores. Avui Puigdemont és un dels grans herois de Catalunya, encapçalant el procés i enredant a la gent amb il·lusions que mai arribaran a bon port, perquè ell és un venedor, un home dedicat a la propaganda, però les capses del producte que ven són buides. És el cinisme com deia la seva màxima especialitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…