Ves al contingut principal

Puigdemont i les zones blaves, per Jordi Xargayó al DDGI

El pas de Carles Puigdemont per l´alcaldia de Girona va deixar autèntiques perles que no s´han analitzat prou per les circumstàncies que van envoltar la seva precipitada sortida. Una de les més forassenyades, per definir-ho suaument, va ser retirar la gestió de les zones blaves a una entitat social com Mifas per atorgar-la a una multinacional de Madrid, Setex Aparki.
Ho vaig criticar en el seu dia i el temps m´ha donat la raó. El consistori va vendre el canvi com el resultat d´un concurs públic. Mifas –van explicar– era millor en la proposta tècnica, però l´empresa madrilenya era superior en l´econòmica. Una altra societat, Saba, va titllar de «baixa temerària» l´oferta de Setex Aparki. Amb el temps, s´ha vist que era veritat. Però el problema real era que l´Ajuntament de Girona va primar una suposada millor oferta econòmica d´una multinacional de Madrid en perjudici d´una entitat social que va ser pionera en la inclusió social dels discapacitats; una entitat, a més, que gaudia d´una sòlida experiència en la gestió dels aparcaments. El resultat de tot plegat va ser la municipalització del servei dos anys després de la concessió, a causa del fracàs de la gestió.
Ara, cinc anys després d´aquell desficaci del govern Puigdemont, l´Ajuntament de Girona reclama 77.000 euros a Setex Aparki corresponents a la liquidació del contracte de gestió del servei. El mateix Ajuntament, primer amb la municipalització del servei i ara reclamant aquests diners, confirma el fiasco d´aquella irracional concessió. Això sí, ningú no ha demanat disculpes, ni ha assumit responsabilitats polítiques per un perjudici a la ciutat i a una entitat social senyera com Mifas. Sempre ens quedarà el dubte, perquè segur que mai es revelarà, de saber per què Carles Puigdemont va retirar la concessió a Mifas per atorgar-la a Setex Aparki. Escudar-se en el concurs no em serveix. Els nens no venen de París. Ni els concursos públics són el que haurien de ser.

Article Publicat avui diumenge en el Diari de Girona, 3 de juny de 2018, Jordi Xargayó és el Director del Diari de Girona.-


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…