Passa al contingut principal

49 anys sense el tren d'Olot

Fa 49 anys que en aquesta estació no hi arriba cap tren, o millor dit, és just el temps que fa que el Tren d'Olot va ser clausurat. Una obra immensa que va ser feta amb capital britànic i que posteriorment l'estat espanyol va quedar-se en un mal moment, suposo. Olot i la seva comarca va quedar despenjada dels avanços ferroviaris d'aquest país. Des de llavors, a la província de Girona no s'ha fet ni un quilòmetre de vies normals per poder comunicar els pobles petits, ben el contrari del que han anat fent els països avançats que tant admirem. El tren d'Olot està en el record de la gent gran de pobles com les Planes d'Hostoles, Amer i el propi Olot. Va haver-hi en aquella temporada, o sigui el 1969 un grapat de promeses que avui dia, el 2018 encara s'han de completar. Suposo que no era viable, però hi ha molta gent que diu que ara seria un atractiu molt potent. Ja no ho podrem saber mai. L'estació de Girona està reformada perquè és un edifici de l'Ajuntament, un centre de recursos per a gent jove i la resta d'estacions també s'han anat transformant en centres cívics, a cada poble. En el record està. L'any vinent ja farà mig segle que no el tenim. Potser caldrà fer alguna cosa per recordar-lo una mica millor. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…