Passa al contingut principal

Postals sense color

En el moment de fer aquest escrit m'arriben notícies que en el Barri de Font de la Pólvora han tallat el suministrament d'electricitat. Llegeixo que això passa gairebé cada dia, cap al tard, i no llegeixo enlloc que l'Ajuntament de Girona estigui al cas, o sigui que suposo que és un costum que no preocupa gens ni mica a les autoritats municipals de casa nostra. No és un detall qualsevol, és un problema que s'arrossega de fa un cert temps i és conseqüència de la desconnexió entre Girona i els seus barris més populars, no és només un tall elèctric, és molt més. També fa dies que surten notícies de la inseguretat que es viu en els barris de Sant Narcís i a Santa Eugènia. Els veïns fa molt temps que es queixen però tampoc és un tema que tregui la son a l'Ajuntament. El govern de Girona ha abandonat de fa temps la política d'enganxar els barris amb el centre, de mantenir equilibris entre les diferents zones de la ciutat i que els ciutadans parlin de Girona amb entusiasme. Això s'ha perdut.

La tècnica municipal de Girona és deixar que passi el temps i que plogui, que faci vent;  no és una metàfora, és la realitat. Girona està bruta, enganxosa i abandonada en els petits detalls que permeten viure-hi bé, voreres trinxades, rajoles que salten, arbres amputats, etc.. són el pa de cada dia d'un govern que fa mesos i mesos que no miren la Girona real, la de veritat. Fa uns anys, Girona encapçalava els rànking de ciutats amables i amb qualitat de vida. S'ho disputava anualment amb Palma de Mallorca i Vitòria, però sempre estàvem al capdamunt de les millors estadístiques de les capitals espanyoles. Avui no hi sortim. De fet fa mesos que no estem a cap llistat de les millors ciutats, tampoc en renda per càpita ni en res que ens destaqui especialment.

El Govern de la ciutat de Girona està entregat i dedicat a altres prioritats. La nostra Alcaldessa està a totes les mobilitzacions que tenen alguna relació amb el Procés que s'està vivint i mal vivint a Catalunya, i té tota la llibertat de fer-ho, però les fa servir per amagar la seva incompetència per poder resoldre els problemes més gres que té la ciutat. Els governs del PSC varen fer mans i mànigues per ajuntar els diferents barris de Girona, i amb l'arribada de Puigdemont i les seves estravagàncies això s'ha perdut. Puigdemont parlava de Girona com una ciutat de postal d'aquelles que la gent compra per recordar un viatge, i se'n descuidava dels que no sortíem a la postal. Va ser un Alcalde de propaganda, i en això cal reconèixer el seu mèrit., (Girona ciutat de festivals…) El problema no obstant, és que la gent no viu en una postal, la gent normal i corrent viu fora de la cartolina, o sigui fora de les prioritats de propaganda que han usat sense embuts els darrers alcaldes de la dreta gironina, la convergent i variants temporals que s'han anat creant pel camí.

A Girona cal una visió una mica més ample, cal un projecte de ciutat, un projecte real, sòlid i que es pugui fer. Cal també capacitat de parlar, d'enraonar, de seure's i negociar les coses que estan pendents, però pel damunt de tot, cal tenir responsabilitat, seriositat i una mica d'il·lusió. Encara que només sigui una mica, per recuperar les vells temps i tot això mirant a la gent, a tots els que vivim aquí, que som diferents, de tot arreu i amb ganes de formar part d'una realitat sòlida i capdavantera. Girona pot tornar a ser al capdamunt del podi, però per ser-hi hem de pujar-hi tots els que hi vivim.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.